Francesc Vila i Femenia

Un dels grans reptes davant d’un accident com el que va ocórrer a l’aeroport de Madrid és aconseguir i canalitzar la informació, sobretot en els primers moments. El pas de les hores sense saber que ha passat, l’aparició de diverses fonts d’informació, les declaracions poc útils dels responsables de l’administració, amb dades poc rellevants… Tot això també va passar a Barajas el 20 d’agost i dóna a entendre que, també, estem davant d’un autèntic desastre en la gestió informativa de l’accident aeri.

Alguns responsables de les situacions de crisis prefereixen no donar informació. Uns altres prefereixen controlar les notícies donant dades parcials o poc precises. En qualsevol d’aquests casos estem davant d’una total manca de credibilitat. I, davant aquestes actituds o situacions, informativament parlant, pot passar el que va passar a Barajas: que els mitjans de comunicació van haver d’explicar els fets com van poder. Una anàlisi a banda requereix l’espectacle lamentable que van oferir algunes cadenes de televisió durant tota la vesprada i els dies següents, que van omplir hores i hores de “programació especial” amb dades contradictòries, versions especulatives dels fets i imatges que es repetien constantment.

Però, la culpa d’aquest espectacle televisiu no la té només la irresponsabilitat periodística. En aquest cas, les raons també cal buscar-les en la improvisació dels responsables de la gestió comunicativa de l’emergència -la companyia, l’aeroport i l’administració-, que van actuar tard i malament. L’expert en comunicació d’emergències, Josep Moya-Angeler, ho ha explicat i valorat en una interessant entrevista a TV3.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!