Francesc Vila i Femenia
Un saforenc a Barcelona
Pràcticament tots els polítics que estan en contacte amb la realitat i toquen de peus a terra s’han preocupat per tenir un espai propi a internet. A ningú ja se li escapa que aquest és un canal de comunicació fonamental, tant en l’àmbit personal com professional. Actualment, la revolució de les eines de comunicació a través d’internet, l’anomenada web 2.0, que fan de la xarxa un espai més interactiu i més participatiu, ha provocat una nova eclosió de gent amb presència pròpia. Un col·lectiu molt ben identificat és el dels polítics. De fet, ja no es concep una campanya, un polític o un candidat sense un espai propi a internet. [+]
El que no és tan habitual és trobar polítics que facen o sàpiguen fer un ús conscient de les tecnologies de la informació i la comunicació, i menys encara de les eines i aplicacions 2.0. Encara menys habitual, gairebé excepcional, és trobar polítics del govern fent ús de les eines d’interacció telemàtiques per explicar-se, opinar i donar-se a conèixer. Tanmateix, hi ha algunes excepcions interessants. A mi em toca posar l’exemple del conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs. Amb més de 1.700 persones donades d’alta al seu espai al Facebook, continua sent l’únic conseller de la Generalitat de Catalunya que utilitza aquesta eina que ens té enganxats a un volum important de gent. A més, també manté un bloc, des d’on destaca i opina de les actuacions més importants que fa des de la conselleria.
Fa pocs dies, una de les persones implicades en la campanya d’Obama a través de la xarxa 2.0, Rahaf Harfoush, va explicar en el BDigital Global Congress celebrat a Barcelona que les xarxes socials són molt útils per als governs petits, perquè permeten connectar més amb la gent i aconseguir un gran impacte sense necessitar grans recursos. Per a aquesta jove assessora, una de les principals lliçons apreses durant la campanya d’Obama va ser comprovar que obrir noves vies de participació en els mitjans socials feia possible aconseguir la implicació de la gent.
Tot això fa pensar que cal tenir en compte que a la xarxa no passa res que no estiga tipificat o experimentat a la vida real. I que, en qualsevol cas, abans de res cal ser-hi, perquè els polítics que no hi són estan desconnectats d’una part important del que passa en la societat. Després, cal cuidar aquesta xarxa virtual, perquè tard o d’hora i d’alguna manera també acaba trascendint a la vida real. Ara, als polítics nouvinguts cal advertir-los que siguen prudents, que escolten i miren el que passa i que actuen amb consciència. Això, sempre i quan tinguen aspiracions polítiques, perquè molt sovint trobes gent que fa prou el ridícul, bé perquè abusa de la confiança de la seua pròpia xarxa, bé perquè, simplement, diu que hi és, però, en realitat no hi és.
Respon a oriol Cister Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Plenament d’acord amb el post.
Em sembla que el President del Parlament, és un gran exemple de com els politics poden fer ús d’aquestes eines. Treballant-les amb naturalitat, fa que el seu missatge sigui més clar i entenedor, genera una proximitat que ja voldrien molts d’altres.