No m’havia passat mai arribar a la guixeta d’un teatre i que m’informaren que només hi havia quatre espectadors confirmats i si no passàvem de cinc la funció no es faria. Al xicot de l’entrada que m’informava d’aquesta circumstància se li van il·luminar els ulls quan li vaig dir que volia tres entrades! D’aquesta manera,
Aquest és el titular de la portada de la nova revista en anglès que impulsa Time Out Barcelona amb centenars de propostes per als visitants que vullguen descobrir aquesta ciutat i aquest país nostre. Només amb productes propis com aquest, fets amb la qualitat i el rigor als quals ens tenen acostumats la gent de Sapiens
Nova York és una ciutat que es pot recòrrer fàcilment per terra, mar i aire en qualsevol mitjà de transport. Tothom sap que la xarxa de metro és de les més complexes i extenses del món. La flota de taxis grocs és omnipresent, tant que es fa difícil fer una foto i no treure’n un
És molt interessant alçar la mirada cap a munt quan passeges o, simplement, vas tranquil·lament a peu. Ho faig a Gandia, on es poden apreciar els balcons i els sostres de teules que encara hi ha per damunt dels aparadors de les botigues del carrer Major de la capital de la Safor. També m’agrada fer-ho
Ja se sap, una ciutat és alguna cosa més que un conjunt d’edificis, carrers, places, parcs, gent… Es pot comparar a un autèntic organisme, format per una xarxa de funcions interrelacionades que el mantenen viu. D’aquí el títol i el subtítol d’aquest llibre, que vaig trobar ahir a la secció de “Rare, Odd i Curious”
Una de les tres guies que porta Isabel per al viatge que fem junts a Nova York aquests dies explica que ací hi ha més de 13.000 restaurants. Precisament, l’audioguia de l’Empire State Building deia que, entre d’altres coses, Nova York és la ciutat més diversa que existeix al món, i no tant pel nombre
La costa valenciana és molt més interessant des de la mar. Especialment curiós és el contrast que es produeix entre la costa de la Marina Alta i la de la Safor. Hi ha com dos mars diferents. El del peu del Montgó, d’aigües més profundes, d’un blau fosc intens, amb una costa de roca, de
Que U2 trie Barcelona per iniciar la seua gira mundial és una gran oportunitat i una molt bona notícia, tant per a la ciutat com per a Catalunya. Esdeveniments com aquest, amb contingut i projecció internacional, dels quals se’n parla arreu del món durant dies, setmanes i s’acaben comentant d’un any a l’altre, se’n donen
Pràcticament tots els polítics que estan en contacte amb la realitat i toquen de peus a terra s’han preocupat per tenir un espai propi a internet. A ningú ja se li escapa que aquest és un canal de comunicació fonamental, tant en l’àmbit personal com professional. Actualment, la revolució de les eines de comunicació a
Ser saforenc i viure a Barcelona des de ja fa uns anys és una situació que pot oferir alguns avantatges, però, al mateix temps, moltes dificultats a l’hora d’entendre i valorar amb un cert coneixement de causa què passa al País Valencià. La gent que es troba en aquesta situació d’anar amunt i avall pateix allò
Altres coses també, però, sobretot, el nostre és un país de revistes, impulsades per persones, col·lectius i entitats, petites i mitjanes empreses editorials, que conformen un univers propi de comunicació nacional. I l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (Appec), constituïda el 1983 com a instrument per a donar visibilitat a les revistes que s’expressen en
Enguany, a Rafelcofer, s’ha celebrat el tercer Festival de Poesia i el tercer Concurs de Minipoesia. I ja en van tres! I tres va ser el número màgic de la nit, perquè aquest any vam gaudir de la participació de tres poetes espectaculars, de tres generacions diferents, com ho són: Teresa Pasqual, Maria Josep Escrivà
El trobador satíric Salvador Bolufer, acompanyat pel pianista i compositor Enric Murillo i la guitarrista Cristina Martí, ha debutat a Barcelona amb “El cantar de la burrera”. I ho ha fet on calia, al Verger del Museu Frederic Marès, al peu de la Catedral, en el marc del festival de poesia de Barcelona, que enguany
Els companys d’institut del María Enríquez de Gandia encara coincidim en que hi va haver un abans i un després de les classes d’història de Santiago La Parra López. El primer dia de classe es posava els estudiants de la “línia en valencià” a la butxaca de seguida, perquè, tot remarcant el seu origen manxec,
Centenars, segurament alguns milers d’estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la resta d’universitats del Principat, vam començar a conèixer València gràcies a Mavi Dolz, i la seua capacitat de connectar projectes i propiciar xarxes de país. Una aventura que es produïa cada any, gràcies als Premis Octubre, i que era especialment necessària