Francesc Vila i Femenia
Un saforenc a Barcelona
Un mestre és una persona que ensenya una ciència, un art, un ofici, i té el títol o el reconeixement per a fer-ho. Hi ha mestres de llengües, de matemàtiques, d’història, de música, de dibuix i pintura, d’educació física… També hi ha els mestres d’escola, que ensenyen una miqueta de tot això i moltes altres coses senzilles i complicades de la vida. Tothom té bons records dels mestres d’escola, records que es conserven perfectament bé en les nostres conciències de la infantesa. Però, sempre hi ha algun mestre que, per algun motiu màgic, atrau l’atenció de vàries generacions d’alumnes i el fem nostre.
Els alumnes del col·legi públic Joan XXIII del Grau de Gandia hem tingut molts bons mestres, supose que com tots els alumnes de les escoles que hi ha per tot arreu. La feina que fan és immensurable i imprescindible. I crec que no m’equivoque gens si dic que tots els que vam ser alumnes del col·legi públic Joan XXIII del Grau de Gandia som una miqueta orfes de mestre, avui que ens ha deixat Ramon Sanchis.
Només diré ací que va ser una de les persones que més ha influït en la meua trajectòria personal i professional. Sense la seua visió de la comarca, del país, del món… sense la seua passió pel dibuix, la música, la fotografia, el cine, el teatre, els llibres… sense la seua sensibilitat per fer-nos veure tot això als set, als deu, als tretze anys… jo no seria el mateix. Gràcies Ramon.
Respon a Francesc Vila Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser resulta balder dir-ho, però encara no et tocava!
Els mestres com Ramon són els que saben traure a cada alumnetot tot allò positiu i valuós que porta dins i és per això que els “grans” mestres, al llarg de la seua tasca docent, sempre estan envoltats de “grans” alumnes.
I és precisament en el moment del comiat definitiu, qua tot aixo queda ben palès i clar com l’aigua, però Fracesc, com sempre, ha trobat les parules essencials i definitòries de quí i com era Ramon.
Hi ha comentaris que són més que un comentari. I, hi ha comentaris anònims que no són tan anònims. Gràcies per estar sempre ahí, atenta a tot el que passa.
yo me e enterat esta mati esmorsant al bar i el primer record que em a vingut al cap era el soroll de de un manoll de claus sonant pel corredor del colatge, i dies per ahi ve don ramon.ens a deixat un bon home.