Francesc Vila i Femenia

Isabel i jo hem passat uns dies a la Cerdanya a casa d’uns bons amics. Una de les coses que més ens ha cridat l’atenció, quan passes el túnel que travessa la imponent serralada del Cadí i et deixa en aquesta vall situada a més de mil metres d’altura, són les teulades de les cases. I és que a gran part de la vall són de pissarra, com les dels Alps! Aquests dies hem recorregut la Cerdanya i l’Alt Urgell diverses vegades, des de Puigcerdà a la Seu d’Urgell, per carretera, camins i sendes, i hem pogut constatar que el fenomen es circumscriu a les cases de les noves urbanitzacions situades a la dreta d’aquesta ampla vall que s’obri i va paral·lela al Pirineu.

Ho hem preguntat als nostres amics i sembla ser que és un dels “danys col·laterals” del túnel del Cadí, una construcció de 5.026 metres de longitud que va ser inaugurada el 30 d’octubre de 1984. És evident que aquesta infraestructura viària ha esdevingut una peça clau per a les comunicacions  entre les comarques del Berguedà i la Cerdanya. Pel túnel passa una carretera de peatge que és utilitzada cada dia per milers d’usuaris que trien aquesta via per als seus desplaçaments. Especialment rentable és el fluxe de visitants que es produeix en períodes vacacionals, tant d’hivern com d’estiu, i de propietaris de la gran proliferació de segones residències que s’hi han construït a la vall en els últims vint anys.

Com sol passar en totes les grans mampreses en les que hi participen bancs i caixes, el negoci estava i està a l’altra banda del túnel. En aquest cas, en la construcció d’urbanitzacions i cases de muntanya, de segones residències a cinc o deu minuts de les pistes d’esquí i a un parell d’hores escasses de Barcelona. El resultat és la recreació d’un lloc “macu” on passar les vacances d’hivern i d’estiu. I per fer-ho tan bonic fan els sostres de pissarra i folren les parets de blocs de ciment amb pedres negres.

A la Cerdanya, però, com a la Safor, on també han proliferat els plans urbanístics, continuen havent cases de pedra i amb teules al sostre apuntalades perquè no caiguen. Al Pirineu, fins i tot, hem vist petits pobles sencers abandonats del tot.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!