Francesc Vila i Femenia

La junta de l’Associació Catalana de Professionals (ACP) ha tingut l’encert, una vegada més, de presentar un debat d’actualitat i transcendent als seus socis. Amb els interrogants “Quin país? Quin partit?” vam poder opinar i preguntar sobre el procés intern que viu Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), un dels tres partits que formen l’actual Govern d’Entesa de la Generalitat de Catalunya i que afronta unes eleccions primàries que es resoldran el proper 7 de juny.

Sóc de les persones que creu que la política catalana es troba en un moment molt interessant: s’ha produït i consolidat un canvi de govern a la Generalitat, hi ha tres partits que s’esforcen per tirar endavant noves polítiques i hi ha una oposició que no ha parat de fer la seua feina intensament… I pense que la ciutadania d’ací ha d’estar motivada i, si no, que miren cap al País Valencià, on no passa absolutament res. La gent d’ací realment està activa i participa en la política, al menys la que milita a ERC, on han estat capaços de generar fins a quatre candidatures per a la direcció del partit.

Ahir a la nit, en el sopar-debat organitzat per l’ACP al recentment inaugurat Via Fora del Pati Manning, vaig escoltar atentament els representants de cadascuna de les quatre candidatures que aspiren a dirigir ERC. El cas és que aquest partit, amb més de 75 anys d’història, afronta un dels debats més importants i intensos que ha tingut des de fa temps per renovar la direcció i definir les bases ideològiques. Un procés intern que cal tenir en compte per la capacitat de fomentar la participació i la democràcia internes que ha demostrat. Sense entrar a valorar les intervencions d’anit, pense que com més va ERC més camí té per recórrer.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!