Francesc Vila i Femenia

Un saforenc a Barcelona

12 d'octubre de 2008
2 comentaris

El ‘via crucis’ de l’apostasia

El Tribunal Suprem ha eximit l’Església Catòlica d’esborrar del Llibre de Batejos a les persones que, exercint el dret de cancel·lació que reconeix la Llei de protecció de dades, així ho hem sol·licitat per escrit. El passat mes de juny ja vaig rebre una carta de l’Arquebisbat de València, deu dies després d’enviar una sol·licitud de cancel·lació de totes les dades personals existents a qualsevol arxiu de l’Església Catòlica, en la qual ja em van comunicar, literalment, que “no es aplicable la referida Ley 15/1999 y por tanto no procede”. Ara, una sentència els dóna la raó i impedeix la cancel·lació de les meues dades personals en aquesta organització religiosa a la qual no vull pertànyer.

Si, fins ara, l’Audiència Nacional i l’Agència de Protecció de Dades realitzaven els requeriments necessaris per fer efectiva l’apostasia, ara el Tribunal Suprem ha fallat definitivament a favor de l’Eglésia. Segons la sentència, s’eximeix l’Arquebisbat de València d’anotar les apostasies als llibres de batejos per no considerar-los fitxers.

De moment, doncs, les persones que no volem ser un número més de l’Esglèsia Catòlica no ens serveix de res la Llei de protecció de dades, almenys als que estem vinculats amb l’Arquebisbat de València, que es torna a mostrar com el més reaccionari, ja que és des d’on s’ha promogut la sentència.

Ara bé, encara que siguem tots cristians, no ens hem de resignar. Per sort vivim en un estat de dret i en plena democràcia. Per això hem de pensar que no caldrà entrar a la força als arxius eclesiàstics i cremar-los.

Encara podem forçar la situació i recórrer la sentència del Tribunal Suprem, acudir al Tribunal Constitucional, demanar l’actuació del Defensor del Poble i el Síndic de Greuges, buscar empara en tribunals europeus i internacionals… L’Església dels nassos! Quin via cricis!

  1. Amb l’Esglèsia Catòlica, si no vols entropessar, has de caminar sempre en paral·lel, ells per una banda i tu (o jo) per l’altra, perquè si ho fas diguem en divergència, la prolongació de les línies acabarà “creuant-les”. Val més ignorar-los i que ells ni et vegen, per la teua tranquilitat t’ho recomane.
    Quin País. Què hem de fer?

    Conxa

Respon a N Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!