Francesc Vila i Femenia

Un saforenc a Barcelona

18 de maig de 2011
2 comentaris

El PP perdrà les eleccions a València

Els populars valencians ho tenen tot de cara, les enquestes fa mesos que els donen majoria absoluta a l’Ajuntament de València i les Corts Valencianes. A hores d’ara, l’única cosa que els deu preocupar de veritat és que els votants no es relaxen massa i, motivats pel bon temps, preferisquen anar a la platja el pròxim diumenge 22 de maig. Per això, la recta final de la campanya electoral s’està vivint de manera especialment intensa a València. Ahir mateix, uns dies després que ho feren els socialistes amb el president del Govern central José Luís Rodríguez Zapatero, el PP omplia la plaça de bous amb un cartell format pel candidat Mariano Rajoy, el president Francisco Camps, l’alcaldessa Rita Barberà i el president de la Diputació de València, Alfonso Rus. [+]

La recepta de l’èxit del PP al País Valencià està disponible per a qualsevol que la vulga veure: un discurs triomfalista basat en un orgull valencià desmesurat. “Somos el mejor pueblo del mundo y vamos a ganar”, es deia per la megafonia mentre s’anava omplint la plaça de bous. Aquest orgull desmesurat es pot multiplicar encara per mil amb uns passes anticatalanistes, que sempre donen vots, com els que sap fer Alfonso Rus. A partir d’aquell moment ja està tot a punt perquè Rita Barberà explique que valència és la millor ciutat del món i inicie l’atac a Zapatero, que ha continuat Camps dient que “los valencianos hemos aguantado siete años de calamidades de un gobierno maligno”. I ja en horari de màxima audiència i amb els focus a ple rendiment, Rajoy ha rematat amb una estocada quan deia que Zapatero era el culpable de tots els mals i la plaça en demanava la dimissió.

#acampadavlc #sensesenyal

Aquest podria ser un dels relats del que passava a uns escassos 500 metres d’una concentració convocada a través de Twitter a la plaça de l’Ajuntament. Les paraules clau #acampadavlc, #nolesvotes i #democraciareal feia uns dies que circulaven per la xarxa amb missatges de suport a les primeres concentracions que ja es van produir espontàniament el diumenge passat. Algunes de les persones que hi acudien ho explicaven, donant suport i intercanviant impressions a través de missatges, fotos i vídeos amb els “acampats” d’altres ciutats. Una mica més lluny de la plaça de bous, entre els edificis de la Generalitat i la Diputació, diverses organitzacions polítiques, sindicals i culturals també reunien uns centenars de persones en la concentració per denunciar el tancament de TV3 i recordar els tres mesos #sensesenyal, organitzada per Acció Cultural del País Valencià.

Està clar que, a València i el País Valencià, el discurs majoritari que avui triomfa és el que aplaudien eufòriques milers de persones a la plaça de bous. Però, a la vista de les reaccions que provoca aquest i altres discursos polítics, caldrà seguir atentament les alternatives, estiguen organitzades o no. Perquè aquestes altres propostes posen de manifest que, en qualsevol moment, el PP perdrà les eleccions. I és que en democràcia els partits en el govern no hi són per sempre. Encara que s’hi estiguen molts i molts anys, en algun moment deixaran de manar. I aquesta és la gràcia de la democràcia, i aquí és on tenen importància les concentracions d’uns pocs centenars de persones crítiques amb el sistema i amb ganes per canviar-lo, i d’organitzacions que fa anys que treballen des de la base amb propostes per fer possible un canvi.

Publicat a La Vanguardia Digital
Foto: PPCV
  1. El canvi del canvi
    de canviar per canviar
    amb la seguretat assegurada d’alguns
    que arriben a aquest món per canviar-lo.

    Però el que no es sap molt bé és si a millor o a pitjor,
    on de bones intencions sembla dominar i plé el món
    que semblen no poder evitar poder anar de catastrofe en catastrofe major
    i d’apocalipsis en una apocalipsis encara més gran.

    Molt pocs tenen la capacitat de poder triar en democràcia ser pobres, 
    al igual que encara molts més
    sembla que una majòria puga triar en democràcia ser ric.

    Arreglar la desestructuració amb més desestructuració
    o amb una desestructuració o malbaratament púbic major
    és com voler aturar una plaga de cucaratxes o formigues
    afavorint la seva profileració o una proliferació major. 

     

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!