Francesc Vila i Femenia

Un saforenc a Barcelona

1 de setembre de 2008
4 comentaris

El llaurador del segle XXI viu en una barraca valenciana

Enric Navarro fa uns anys que s’ha instal·lat, juntament amb la seua companya, en una de les poques barraques que queden plantades a l’Horta de València. Una de les zones més autèntiques i, alhora, amenaçades del País Valencià pel creixement i l’especulació urbanística de la ciutat. Segons un reportatge publicat recentment a La Vanguardia, Enric “és el prototip d’agricultor del segle XXI”. Isabel, la meua companya, els coneix bé i els va visitar la setmana passada, i jo m’he tornat a quedar amb les ganes sense poder acompanyar-la.

El reportatge de La Vanguardia parla de com avui encara és possible viure del camp, i recull la reivindicació, per damunt de tot, de la conservació del paisatge de l’Horta. Hi ha, però, una cosa que només queda apuntada i que, quan me la va explicar Isabel, em va cridar molt l’atenció. I és que Enric i els seus col·laboradors han començat a exportar orxata valenciana als Estats Units! I a ningú se li escapa l’esforç que han fet i deuen estar fent per portar aquest producte típicament valencià al gran mercat nordamericà.

Encara hi ha, però, una altra cosa important que el reportatge de La Vanguàrdia no diu. I és que la manera de viure d’aquesta parella a l’Horta de València és la conseqüència de molts anys d’inconformismes. També, d’anys d’estudis que ara permeten innovar amb fonament i plantejar alternatives viables al maltractat camp valencià.

Enric, que sempre ha apostat per l’agricultura ecològica, ha estudiat enginyeria agrònoma, ha completat la seua formació a Alemanya i ha treballat en molts llocs diferents, intentant dur a terme els seus projectes. Durant tot aquest temps ha sabut reinventar-se a ell mateix, agafant el repte de fer funcionar el camp, donant-li la volta i, sobretot, posant molta imaginació.

El seu cercle més immediat hi veu grans dosis de romanticisme en tot plegat, però, sobretot, reconeixen el suport incondicional de la seua companya i, des de fa uns mesos, encara més, l’estímul impagable de la seua preciosa filleta.

  1. Molta gent es pensa que una barraca valenciana n’és una, quan realment en són dues. Una per a l’home i d’altra pel bestiar. Per això encara ho podeu veure en algunes zones de l’horta d’Alboraia o de El Palmar.

    Gràcies per la teua aportació Francesc.

    PS: sempre, a aquests “tribulets” de les essències els encanta mostrar el costat ruraloïde d’aquests emprenedors, mai hi destaquen la ciència que s’hi vessa i esmerça. Seria com per veure el Godó ficat en una gran gàbia com a espècimen en extinció. Són del TBO els Antich, Carol, and Co. Pobres ajuntalletres provincians.

  2. …  és que la gent del camp visca amb dignitat i no en la ruïna. Sí el camp és rendible econòmicament no hi ha especulador capaç de pagar els diners que val aquesta empresa (el camp), en canvi, si l’empresa (el camp) està en ruïna, pocs diners semblaran moltíssims. Què és el què ha passat aquests darrers anys al País Valencià.

  3. Sóc neta i filla d’homens de l’horta i duc l’amor a la terra als meus gens i per aquest motiu he patit la trista degeneració del camp amb especial desconsol. Per la meua part sols trobe uns culpables: les administracions, tant la del estat, com l’autonòmica, com la local. Els ajuntaments es van vore  privats ja fa alguns anys de la financiació necessària per a fer front als seus pressupostos per part dels governs autonòmic i central i van començar a posar en venda el seu patrimoni, es a dir la terra dels respectius termes, a especuladors de terrenys, respaldats de manera escandalosa pels polítics de torn. El començament del fi de la nostra agricultura.

  4. Tant de bo les administracions ens donaren l’oportunitat de tenir un raconet de terra i una barraqueta per viure, així com només impulsen conilleres de 30m..
    L’exemple d’Enric i Anna hauria d’ésser un bon model a seguir, així que enhorabona per la inciativa!
    I si l’orxata arriba a Can Bush,espere que s’ho menge amb unes bones galetes de mama Bush, a vore si se li posa a la vedat i deixa de dir burrades.
    Besets!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!