Francesc Vila i Femenia

Un saforenc a Barcelona

16 de març de 2011
3 comentaris

El Japó davant la commoció mundial

M’emociona moltíssim veure com un japonés es mira el desastre des de dalt d’un turó convertit en pocs minuts en una illa, com una japonesa mira a l’horitzó des de l’últim terrat d’un poble arrassat pel tsunami o com un grup de gent observa en silenci la catàstrofe davant d’una pantalla de televisió situada als passadissos del metro de Tokio. Aquestes són les imatges de la resignació més absoluta que es pot donar després de la destrucció més gran que han patit des de la segona guerra mundial. I, malgrat tot, reaccionen i ploren, això sí, amb la calma que es pot tenir després de veure com ha desaparegut totalment ta casa, el teu poble, la teua ciutat, amb les persones més estimades incloses. I no perden el control, tot i saber que el teu país se’n pot anar a fer punyetes si els reactors de les centrals nuclears acaben rebentant del tot. [+]

El primer ministre, Naoto Kan, que des de divendres passat porta posat l’uniforme dels serveis d’emergència, igual que la resta del seu govern, ha fet la frase més japonesa de totes les que he sentit aquests dies: “La capacitat de Japó per reconstruir-se depén de cadascun de nosaltres”. No sé de quin partit o ideologia política deu ser aquesta persona, però és la personificació del comportament japonès aquests dies. No crec que els japonesos i les japoneses estiguen fets d’una pasta especial, però, sí que es cert que la història recent els ha fet a prova de bombes, i no és d’ara que saben que viuen en un dels terrenys més sísmics de tot el planeta.

Les imatges que es poden veure a l’especial crisi nuclear que publica el diari Ara testimonien aquesta lluita desesperada, però continguda, contra els riscos evidents de radiació i el caos produït pel tsunami. Si feu una cerca d’imatges i vídeos a la xarxa també tindreu aquesta sensació de gent que es guarda els sentiments, potser per a un altre dia, potser per llençar-los al mar. Sachiyo Takabe, una analista de mercats que viu a Barcelona, explica la seua vivència personal en un article del suplement, i diu: “Com a japonesa m’enorgulleix veure com la gent normal del meu país està reaccionant, tot i patir una adversitat que Europa qualifica d’apocalíptica”. I a mi m’emociona i també m’enorgulleix.

Foto publicada a El Deber.

  1. Després d’un terratrèmol 9 a l’escala ritcher, un tsunami de grans proporcions i un accident nuclear catalogat de moment a l’escala 6, el Japó continua tenint 128 milions i escaig d’habitans, sembla que el món no puga tindre més solució.

    I que el Japó tampoc és el Pakistà, el país amb més nombre d’afectats per les catastròfes naturals els darrers temps.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!