Francesc Vila i Femenia

Un saforenc a Barcelona

11 de setembre de 2011
1 comentari

Dues anècdotes al voltant de la primera novel·la de Felip Tobar

Hi ha un parell de coses que encara m’atrauen i em van enganxar des de la primera pàgina de la primera novel·la de Felip Tobar: Ribera de Boires (Tria, 2011). Cal advertir que aquesta novel·la parteix d’una fantasia macabra de joventut. Per una banda, crea i recrea espais i esdeveniments que qualsevol saforenc pot identificar com a autòctons. I, per una altra banda, els projecta més enllà del temps i l’espai. Felip Tobar, crític com és amb tot i amb ell mateix, potser dirà: “puif, vols dir?” [+]

Us assegure que els saforencs podem arribar a identificar espais
emblemàtics de la comarca, encara que la inunde fins a la falda del
Montdúver i la deconstruesca per tornar-la a construir tal com vol o la
va somiar en algun moment de la seua joventut. L’altra cosa que m’ha
sorprés és com arriba a reflexions profundíssimes en una història
etiquetada com a juvenil. Això sí, després de pàgines i pàgines
d’aventures de tota mena. N’hi ha moltes, però jo encara li done voltes a
aquesta frase: “…arribem a enganyar-nos a nosaltres mateixos quan ens
mentim per creure que obrem de la millor manera. I ens convencem que
tot és veritat. Si no ho férem, la veritat no existiria.”

Hi ha també un parell d’anècdotes que vull deixar apuntades ací, per si
algú vol saber més coses paral·leles al llibre i l’autor. Sense el seu
permís explicaré que farà uns anys, en una d’aquelles nits dels Octubre
a València, vaig participar en una conversa a peu dret entre l’editor
Eliseu Climent i Felip Tobar. Una conversa d’aquelles en què un autor
busca un editor per a la seua criatura. Recorde que Eliseu va dir que no
podia ser una novel·la de mil pàgines, que es veu que eren les que ja portava escrites. I recorde que li va demanar que la reduïra a
una quarta part i que aleshores en tornarien a parlar.

L’altra anècdota és molt més recent, el passat 14 d’abril, al C3Bar del
CCCB de Barcelona, on va tenir lloc la primera presentació pública de la
novel·la, ara sí, publicada. En el transcurs d’un acte ben organitzat,
tal com ens tenen acostumats la gent de Tria Llibres, Felip Tobar, a
dalt de la tarima, amb la resta d’autors i responsables de l’editorial,
va intentar explicar el perquè de la novel·la en què Alba, un dels seus
personatges principals, mor i reneix enmig d’una història rocambolesca i
trepidant. L’anècdota, però, és que al davant de l’autor hi havia
asseguda Alba, la seua filla, que se’l mirava emocionada i anava dient
que sí a tot el que el seu pare explicava.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!