Francesc Vila i Femenia
Un saforenc a Barcelona
Abans d’opinar sempre és recomanable escoltar els que saben, només així es poden extreure opinions vàlides. En el cas de la crisi econòmica s’han dit i comentat tantes coses, que molts no recorden -o no volen recordar- com i perquè s’ha produït aquesta situació en què ens trobem immersos. Arribats a aquest punt, cal estudiar què ha passat, analitzar-ne les causes i establir-ne les conseqüències. I això és el que fan els professors Matilde Alonso Pérez i Elies Furió Blasco a l’article “La economía española: Del crecimiento a la crisis pasando por la burbuja inmobiliaria“, acabat de publicar a la revista digital universitària Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. [+]
En aquest article acadèmic s’exposa quin ha estat el creixement de l’economia espanyola en els últims anys, com hi ha contribuït la globalització econòmica, quins han estat els factors interns del creixement econòmic, les causes i les conseqüències de l’expansió del sector de la construcció, i perquè s’ha passat del creixement a la crisi actual.
En aquest recorregut hi ha dos elements que m’han cridat molt l’atenció: la baixa productivitat de l’economia espanyola i el pes desmesurat de la construcció. Estic segur que qualsevol persona sensible podria posar exemples d’això propers i variats. Sospite que la realitat que mostraríem seria molt crua, especialment la del País Valencià, on la construcció ha empastifat tot el paisatge i la crisi econòmica encara no ha tocat fons.
Sobre la baixa productivitat, l’article explica que “la jornada de treball és molt prolongada i deixa poc de temps per a la formació contínua i la conciliació entre treball i família”. I, relacionat amb això, que “el percentatge de treballadors amb estudis universitaris que realitzen tasques no qualificades ha passat de l’1%, a mitjans dels anys noranta, fins al 4,75%, en 2005”.
Sobre el pes del sector de la construcció, són molt interessants les dades que descriuen la bombolla immobiliària, per concloure que, en matèria econòmica, el repte actual consisteix a “resoldre els problemes d’una crisi ferotge per la via d’un canvi de model productiu que promoga una estructura econòmica no dinamitzada per l’activitat immobiliària”. Després de llegir atentament l’article, aquesta conclusió la trobe tan lògica i senzilla com brillant.
Foto: Caudeli – Safor Guia
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I el PSOE va viure d’ella i xuclant-li la mamella i va intentar perllongar-la al màxim.
I els nordamericans, els dominants i els reis de tota aquesta engenyeria financera, artificial ,’basura’ i del deuter públic, van endosar a la resta del món i a Europa amb els alemanys i francesos al cap tota el col.lapse de tot aquest fem.
I l’Europa financera dels alemanys i francesos van emendosar al sistema financer de l’Estat espanyol, on van ser els darrers en entarar-se de la pel-lícula, donada la seus recents guanys, felicitat i bonança economica de l’Espanya va bé, van ser el primers en restar plantats i sense cadira on els van endosar tota aquest creació de diner financer artificial i brossa que els cremava en forma de deuter al sector inmobiliari espanyol que tanta empenta i esbranzida havia agafat.
Arrancada de matxo, parada de burra.