Francesc Vila i Femenia

Un saforenc a Barcelona

1 d'abril de 2011
0 comentaris

Burrera comprimida i en dosis intel·ligents

El V Festival de Poesia de Rafelcofer, cinc en números romans, és tota una victòria! En coses com aquesta hi ha qui diu: “Ni ara ni mai ens pensàvem que arribaríem a cinc”. Però, en aquest cas, totes les persones implicades volíem arribar a cinc, com a mínim a cinc. I si tenim en compte el que va passar a Rafelcofer dissabte passat, això no ha fet més que començar. Rebrotar, n’hauríem de dir. [+]

Cada any, hi ha una persona que amb molta força i creativitat fa que això funcione. Per això, abans de començar i tot, com a persona encarregada de presentar el festival, vaig demanar un fort aplaudiment per a Maria Alcaraz, que és l’ànima del festival, i per a tota la gent de l’Associació Cultural El Rebrot, que han esdevingut l’ànima cultural de Rafelcofer. Un festival que no seria possible sense el suport incondicional de l’Ajuntament i el seu equip de Govern, d’Edicions 96 i Dolors Pedrós, de “La Caixa” i de la Institució de les Lletres Catalanes. Una demostració de que de les aliances més exòtiques solen eixir els projectes més interessants i més potents.

El festival d’enguany coincidia amb una manifestació contra la corrupció. Una altra protesta fonamentada al País Valencià. Quina vergonya tanta corrupció! Quina vergonya l’especulació! Quina vergonya no defensar la llengua dels valencians! Quina vergonya el tancament d’un canal de televisió! I davant del públic em vaig preguntar que podem fer a més d’eixir al carrer? Què tenim per poder fer front a tants despropòsits? Van tancar els llums, van obrir les cortines vermelles i va  aparèixer Salvador Bolufer amb la seua veu de recitar tranquil·la, profunda i contundent, acompanyat per la professionalitat del pianista i compositor Enric Murillo, l’entusiasme de la guitarrista Cristina Martí, l’actor indescriptible Cèsar Monsonís, i els reconeguts i benvolguts poetes Tomàs Llopis i Maria Josep Escrivà.

Aquell dia, a Rafelcofer teníem burrera, Burrera Comprimida i servida en dosis intel·ligents. Jo els vaig descobrir a Barcelona, on Bolufer, acompanyat de la seua gent i els seus poemes satírics, va debutar amb “El cantar de la burrera”. El públic de Barcelona i de Rafelcofer va riure i aplaudir poemes com ara: “La fallera lletja”, “El potet de pixum” o “La delicà de Gandia”. A Barcelona, on van actuar als refinats jardins del Museu Frederic Marès, al peu de la solemne catedral, l’espectacle em va semblar molt surrealista, l’essència de la valencianitat més profunda. A Rafelcofer, em va semblar tan surrealista i valencià, com necessari, perquè ens ajuda a veure-ho tot més clar, ens fa riure i, sobretot, ens dóna forces per tornar l’any que ve amb més festival, més llengua, més cultura i més poesia.

Foto: Xavi Vila. Més fotos del festival.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!