Francesc Vila i Femenia
Un saforenc a Barcelona
Per motius de feina, divendres passat, vaig estar a Seròs (el Segrià). No era la primera vegada que hi anava. L’última vegada que vaig estar en aquest poble ja vaig retrobar per casualitat a Guillem Chacon, el director de l’Estació Biològica de l’Aiguabarreig. També per motius de feina, avui diumenge he estat a Tornabous (l’Urgell), on he dinat amb un divertit grup de jubilats de Ciutadilla, amb els quals he descobert que compartíem moltes referències valencianes.
Amb Guillem Chacon vaig coincidir quan treballàvem per a ACPV, ell des dels casals Jaume I de la Franja de Ponent i jo des de l’oficina de Barcelona de la Institució Joan Fuster. En aquesta última visita, he comprovat que el projecte de l’Escola de l’Aiguabarreig, de difusió del patrimoni natural i cultural situat a la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre, està plenament consolidat. Tot plegat gràcies a la constància i el dinamisme del Guillem i, per suposat, gràcies al suport que ha rebut de l’Ajuntament de Seròs, que ha obert una oficina de turisme, així com al de la resta de municipis i institucions que hi participen.
Amb el grup de jubilats de Ciutadilla he descobert que molts d’ells havien estat a Gandia i que havien visitat la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. Fins ací tot normal, perquè la platja de Gandia, especialment durant els mesos de tardor i hivern, és una destinació turística de grups com aquest, amb el qual compartia taula, en una gran carpa instal·lada a Tornabous on n’hi havia més de 700 persones celebrant el dia del jubilat. Això sí, jubilats amb ganes de correr món i passar-s’ho bé, però també motivats pel bon funcionament del seu petit municipi d’uns 200 habitants, ara governat per gent jove i amb empenta.
L’anècdota no s’acaba ací, perquè al davant meu hi havia una persona, l’avi de la qual era de la Font d’en Carròs i que un bon dia es va instal·lar a Barcelona… Aquesta persona que tenia al davant i m’explicava tot això, amb la seua parella i una altra parella que teníem al costat, es van enamorar de la poderosa silueta del castell de Ciutadilla, des del qual es dominen els horitzons oberts de l’Urgell i la Segarra. I, provinents de Barcelona, fa més de vint anys anys s’hi van establir en aquest petit poble de l’Urgell.
Ara mateix ja tinc pendent una visita a les terres de l’Aiguabarreig i al castell de Ciutadilla. Qui s’ho deixaria perdre, podent-ho veure de la mà de persones que s’ho estimen i ho defensen d’aquesta manera?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolguts amics i amigues:
El divendres que ve, 16 de maig, a les 20’30 h. tenim el plaer de convidar-vos a la presentació conjunta de dos llibres de poesia: Dansa nocturna de Pere Joan Martorell (editorial Proa i editorial Moll), que va ser premi Joan Alcover-Ciutat de Palma i Càries de Josep Lluís Roig (editorial Bromera), que va guanyar el premi de poesia dels Ciutat d’Alzira.
L’acte tindrà lloc a la Biblioteca Tamarit d’Oliva (C/ Tamarit, 6, que està molt a prop de l’Ajuntament d’Oliva, en direcció cap a l’església de Santa Maria).
Crec que és més fàcil coincidir amb els poetes saforencs, però és una oportunitat gairebé única per estar amb un dels poetes mallorquins més interessants que, a més, és un activista cultural.
Si vos abelleix i podeu, vos esperem!