Quan parlem de la situació dels mitjans de comunicació al País Valencià és més fàcil dir que tenim el que ens mereixem. I si afegim la situació de la llengua, els valencianoparlants només podem sentir-nos arraconats lingüísticament i abandonats culturalment. Segurament, tot això és tan relatiu com opinable, però, el que no presenta cap mena
Què tenim? A la Safor tenim mar i platges d’arena blanca, serres i muntanyes de mil metres, rius i barrancs amb cales i granotes, valls i ullals a les marjals, castells als horitzons, palaus als centres urbans, alqueries enmig de l’horta… I taronges! Moltes taronges! A la comarca de la Safor, sobretot, tenim taronges! Perquè això
La descripció que fan de la platja de Gandia Jarri, Carlangas i Xavi, membres del grup de punk Novedades Carminha, al blog titulat “Jódete y baila” que mantenen al portal del diari Público, és tan breu com intensa i, alhora, real. Molt real. Massa real per ser veritat i certa. [+] Sota el títol “Fui a
A l’Espai VilaWeb del carrer de Ferlandina de Barcelona, ahir a la vesprada, va tenir lloc un recital d’homenatge al poeta valencià amb la participació espontània i entusiasta de persones que vam llegir alguns poemes. Jo no portava res preparat, tot i que vaig acudir amb tot l’interés del món per l’acte, i també amb la curiositat de
Abans d’opinar sempre és recomanable escoltar els que saben, només així es poden extreure opinions vàlides. En el cas de la crisi econòmica s’han dit i comentat tantes coses, que molts no recorden -o no volen recordar- com i perquè s’ha produït aquesta situació en què ens trobem immersos. Arribats a aquest punt, cal estudiar
Cada dia, a cada moment, prenem decisions individuals i col·lectives de tot tipus que ens marcaran per sempre. Estudiar això o allò, canviar de feina, viure ací o allà, tenir un fill, són decisions individuals que tothom pren tard o d’hora. Les col·lectives són les que prenen les famílies reunides, les comunitats de veïns, les
Suposem que un milió i mig de persones queden i ixen al carrer per afirmar que són una nació i que volen decidir el seu futur. O, el que seria el mateix, suposem que una gentada incomptable, vinguda d’arreu, convocada sota un únic lema sobiranista, col·lapsa durant hores el centre de la capital d’un país
El director de teatre i cinema Lluís Danés han el·laborat l’espot “Somniem” per a Òmnium Cultural, inspirat en la cançó de Lluís Llach de 1979 com a campanya de sensibilització en motiu de la manifestació convocada el 10 de juliol de 2010 amb el lema “Som una nació, nosaltres decidim”. En aquest vídeo hi apareixen:
Ara que ningú parla de la bombolla immobiliària, ara que sabem que determinats polítics la van cuidar i la van inflar durant anys, ara que sabem que la van rebentar els mateixos que la van crear, ara que la construcció ha deixat de ser el motor de l’economia i que la crisi ja ho impregna
Com han canviat les coses en sis o set anys. Com sempre, per poder-ho apreciar cal mirar enrere, quan l’independentisme català era poc més que una proclama de carrer, festejada únicament en dates molt assenyalades. L’entrada d’Esquerra al Govern de Catalunya va marcar un punt d’inflexió, perquè va portar el sobiranisme a dins de la Generalitat i
Sembla evident, però, no ho deu ser tant, quan veus segons quines actituds a la xarxa. Internet és un lloc ple d’oportunitats, per comunicar-se, aprendre, donar-se a conèixer, entretenir-se… Però totes tenen associades riscos de seguretat que cal conèixer per evitar problemes. L’incipient Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, el Cesicat, ha publicat
El món editorial s’està posant al dia. No hi ha més remei. La revolució digital en què estem immersos ja fa temps que està canviant la producció dels llibres, la relació dels escriptors amb els lectors, la funció de les llibreries i les biblioteques. Aquesta evolució s’ha vist accelerada en els últims anys per l’accés
Després de veure el vídeo de la convocatòria unitària de la manifestació del 25 d’Abril a València, em puja la indignació a nivells difícilment suportables. Tamateix, puc entendre que molta gent estiga totalment immunitzada davant tant de despropòsit i tanta barbaritat. També puc entendre que, tocats per una d’aquestes síndromes que et fan negar la realitat
L’activitat feisbuquera de la gent de Rafelcofer és creativa i està totalment desfermada. Sobre aquest poble saforenc d’uns 1.500 habitants trobareu de tot al Facebook. Actualment, sense cap mena de dubte, el més espectacular de tots els clubs de fans que s’ha creat és: “Senyores que van al Festival de Poesia de Rafelcofer a menjar
Quan parlem de llengua i cultura al País Valencià és més fàcil dir que tenim el que ens mereixem, i és que massa sovint els valencianoparlants només podem sentir-nos arraconats lingüísticament i abandonats culturalment. Però, no hem de perdre de vista que qualsevol avenç sempre és positiu, i que d’alguna manera continuem connectats amb els