29 de setembre de 2017
0 comentaris

i 87a carta. Reflexions finals, i VI (1a part)

29 de setembre de 2017

i 87a carta. Reflexions finals, i VI (1a part)

Amigues i amics:
arribo finalment al final d’aquestes reflexions finals (dispenseu la reiterada reiteració), dividits en dues parts. I també, per raons que no fan el cas, al d’aquestes cartes. 87 lliuraments (amb alguna confusió en la numeració per raons que tampoc no fan el cas). Dit això, anem per la qüestió central.
D’aquí a un parell de dies un nombre en aquest moment indeterminat de ciutadans anirem a votar. Si ens ho mirem fredament, i vistes les circumstàncies en les quals ho farem, podríem arribar a la conclusió que es tracta d’una acció més aviat voluntarista. Però sí fem cas de tota la tan matussera macrooperació antirreferèndum que està duent a terme el govern espanyol, i si hem escoltat l’estrambòtic i reiterat reguitzell d’amenaces del ministre portaveu del govern, Méndez de Vigo, resulta que tot assenyala que a diferència de nosaltres, que desbordem optimisme, ells estan més aviat escagarrinats. Tant, que Rajoy no ha tingut dallonses per anar a la cimera de Tallin a fi de sortir a la foto junt amb aquells qui tallen el bacallà i remenen les cireres –amb permís dels qui manen de veritat, esclar–, a la UE. De ben segur que ha tingut por no li demanin algunes explicacions sobre la seva hàbil política respecte a Catalunya.
Deixeu-m’ho aquí i anem cap a la nostra realitat

Sobre il·legalitats i legitimitats
Una de les excuses per boicotejar com s’intenta boicotejar la celebració del referèndum, és que és il·legal. Efectivament, i cal dir-ho en veu alta, aquest referèndum serà, és, il·legal, sí, però no il·legítim, que és una cosa ben diferent. Ben cert que no s’ajusta a les lleis vigents a Espanya, lleis que a més estan sent interpretades de manera absolutament retorçada i miserable, però al capdavall tota legalitat, qualsevol legalitat, és una qüestió transitòria. Inclús pot ser il·legítima malgrat que hagi estat votada per un Parlament si és injusta. I aquelles excuses sobre la no legalitat del referèndum que alguns exhibeixen, sense per això negar la situació injusta, demostren una mentalitat legalista entre curta de mires i curta de gambals, si es fa honestament. Demostren una absurda por a trencar amb el que està establert, per més que sigui declaradament injust. I pel mateix, il·legítim. Deixo de banda, esclar, els altres.
Sí, Aquest referèndum, tal com el govern espanyol obliga a fer-lo, és un desafiament a la legalitat vigent. I això no s’ha d’amagar, perquè passa que la història ens demostra a bastament que la gran majoria d’avenços que ha fet la humanitat, els ha fet negant la vigència d’alguna llei o creença sovint ben arrelades i assumides per grans majories. Incloent gent dotada de gran intel·ligència i coneixements. Des de creences que semblaven tan evidents com que era el Sol qui girava al voltant de la Terra, fins a donar com un fet inqüestionable que els reis i els grans senyors eren els qui tenien autoritat, per designació divina, per definir què era just i què era injust, què era legal i que era il·legal.
I ara mateix ens trobem amb que tot just descendents d’aquelles burgesies un dia revolucionàries. Aquelles burgesies que van negar que els poders de reis i grans senyors fossin sagrats, i que si va caldre van fer aquesta negació amb les armes a la mà fins a prendre el poder i bastir una societat nova, la seva societat, ara, en el cas nostre, neguen que puguem decidir democràticament què volem ser.
Sí, repeteixo, el nostre referèndum del dia 1 d’octubre serà il·legal. Com el 1789 ho va ser el jurament del Jeu de Paume i negar el poder del rei a França. O la independència de Portugal, la dels Països Baixos i la posterior de Bèlgica. O les de Noruega, o Irlanda, o Finlàndia, o Islàndia. Independències moltes d’elles aconseguides per accions en el seu moment absolutament il·legals, però que la història ha fet legítimes. Ha legitimitat.

Els altres problemes, les altres qüestions
Ara bé, aquesta és sols que una part de la qüestió. En el fons la més fàcil encara que no ho sembli, ja que ens és molt fàcil definir qui és el bo de la pel·lícula i té la raó, nosaltres, i qui és el dolent i no la té, ells. Dic això no pas per repetir aquella bajanada de què tothom té la seva part de raó, sinó perquè aquesta batalla no ha de fer-nos oblidar que a banda del problema nacional, a Catalunya hi ha molts altres problemes. Socials, laborals, qüestions econòmiques… Conjunt de problemes que el dia 2 d’octubre, sigui quin sigui el resultat del referèndum, seguiran estant aquí, davant nostre.
Si el resultat majoritària és el No, tranquils. Tota la culpa seguirà sent d’ells. Però sí és el Sí –i jo i la Mercè votarem Sí, que quedi clar–, i aquest resultat du a la República Catalana, la cosa ja no serà tan còmode. Caldrà assumir que una part de la responsabilitat, de la culpa, de l’existència d’aquests problemes, també està aquí, i és a nosaltres –ara sense excuses sobre Madrid i les lleis espanyoles– a qui toca resoldre’ls. I el preocupant, si més no per a mi, és que en tot aquest llarg període que va des d’aquell “referèndum sí o sí” que va llançar Puigdemont el gener de 2016, fins al dia que es va convocar oficialment el referèndum, no s’ha abordat, o no s’ha volgut abordar –i mira que hi ha hagut ocasions com ja comentaré en la segona part d’aquesta carta– si no tots, sí una part d’aquests problemes que tenim aquí, a casa, alguns de veritablement greus. Alguns d’ells són conseqüència dels problemes globals dins quals es troba el capitalisme en la seva fase actual… Altres són part dels problemes interns de la Unió Europea… Altres són conseqüència de la caòtica situació econòmica i social d’Espanya… Però no ens enganyem, perquè també hi ha els específicament nostres. També.
Problemes sobre els quals, com si Catalunya fos un estrany país situat en un espai ideal i abstracte, no n’he sentit parlar gens ni mica a cap dels partits i organitzacions que impulsen un moviment que es pretén obrirà el camí a la República Catalana. Certs silencis són en part comprensibles en el PDCAT, i també en ERC. Gens, però, en la CUP, d’això ja parlaré en la segona part, que us trametré demà mateix.
I ja tenim un primer error nostre, perquè en aquest moment concret, penso, n’estic convençut, que la catalana ha de ser una república que no es pot limitar a desenganxar-se del cos mort, sense esperit, que és des de fa massa temps Espanya, sinó que ha d’avançar socialment. Fer un salt endavant. Cosa força fàcil parant compte en la realitat social del Regne d’Espanya, però també difícil perquè caldrà vèncer inèrcies pròpies, algunes de ben enquistades. No ens enganyem.
Això vol dir que caldrà plantejar-se canvis legislatius en profunditat. No un canvi radical en el mode econòmic dominant, possiblement, però sí en el desenvolupament de l’economia. Que és imprescindible es faci i és possible fer. Com també caldran canvis de fons en aquesta fosca i salvatge selva basada en la llei del més fort, i ja sabem qui és, en la que està sumit el món laboral, el del treball.
I és per això que tot just dins d’un clímax d’optimisme, imprescindible davant de la aventura en la que estem col·lectivament embarcats i de l’enemic que tenim al davant nostre, que cal ser conscients que hi ha un conjunt de fets, de problemes, que afecten amples sectors de la població, i sobre els quals no he sentit dir ni piu en debats, intervencions o mítings. Amb el perill que aquells que malgrat estar treballant hagin d’anar als bancs d’aliments –succedanis moderns de les velles almoines a pobres vergonyants– a fi de completar el menjar del mes, quan no de la setmana, vegi tot aquest moviment com una cosa aliena a ell.
D’aquest problema ja en vaig parlar fa tres o quatre cartes, i ho faré més extensament demà, en la que serà segona part d’aquesta i darrere de totes elles.
Amicalment, com sempre
Francesc Font

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!