Castell de somnis de Francesc Aguilar

El ritme d’agressions dels poders econòmics i polítics als Països Catalans arrasen a tota màquina, sense dilacions ni miraments al mateix temps que al País Valencià la resposta política de l’oposició es debat entre la pastanaga de l’Espanya federal d’EU i la del concert econòmic del Compromís, fantasies inviables com a horitzò de futur. Extraparlamentariament es comença a moure el dret a decidir.

A Catalunya l’alliberament nacional abandona amb molta dificultat i lentitut la forma de pastanaga que aquest anhel va adoptar des de la transició pels partits dinàstics catalans, la pregunta no acaba de concretar-se i no s’assenyala data pel referendum. Sembla que el personal al voltant de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) estan un poc escamats, per això avui s’han reunit per intentar dona una empenta al govern i parlament sobre el procés.

Segurament al País Valencià aniria molt bé una organització independent dels partits amb capacitat de mobilització civica i d’interpelació als poders governants, amb propostes versemblants de redreçament social i nacional.