Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

17 de maig de 2016
3 comentaris

Vint anys a Castelló de la Plana.

Han estat exactament vint anys des que vaig abandonar Les Illes (Menorca primer i després Mallorca) per tocar terra a la Península.

Caldria posar noms i cognoms, personalitzar les vivències en cada àmbit per fer una veritable relació vital i biogràfica. També es podria interpretar a fi de dotar de consistència de relat amb significat i sentit a la realitat viscuda, encara que això precisaria un més gran esforç que no sé si estic disposat a esmerçar. D’entrada aquest sería l’esquema:

Han estat vint anys de treball, de tirar endavant una família nombrosa vivint a Castelló capital i al Grau propers al Port i el Parc Litoral.

Per recordar aquests anys hauria de parlar dels col·legis públics dels xiquets, reunions i assemblees d’ampas i fapas, especialment en l’oposició i protestes contra la Guerra del Golf. Reunions i festes de finals de curs dels col·legis, dels veïns i veïnes del carrer, els clubs esportius de la mainada, les anades i tornades a Marbella amb la gran família.

No podria evitar recordar el claustre de professors a l’Escola l’Art i Superior de Disseny de Castelló, amb els companys de sempre i els que van i venen, l’alumnat i les classes, el reciclatge de valencià, la moguda sindical de l’ensenyament afiliat a l’STEPV. L’experiència de la responsabilitat i el contacte amb l’administració, les relacions amb la societat i el govern local en ser nomenat director.

No oblidaré la Coral Polifònica Sant Pere del Grau de Castelló, si cal èpica però parlaria també de la cultura i la llengua en els anys més durs de l’envestida del PP, la lluita d’Acció Cultural del País Valencià i el Casal Jaume I de Castelló. També del Casal popular i l’esquerra alternativa.

Les meves inquietuds polítiques van trobar la seva realització en la militància en el Bloc Nacionalista Valencià, també però en l’Esquerra Republicana del País Valencià i els moviments socials arran del 15M, la República Valenciana, No al TTIP,  Attac Castelló, etc.

Menció especial a les combatives dones d’Adona’t ,  sempre interessants, l’amistat de les quals he rebut amb molt orgull.  Tinc l’honor de formar part del seu projecte.

En tot aquest temps compartint l’afició per la bicicleta, amb la Massa Crítica i Castelló en Bici, l’ecologia amb l’ONG Amics de Palanques i la cooperativa La Tomata,  l’R de Renegà, els àcrates de Benicàssim i els amics esperantistes.

Agraït i recompensat per l’energia rebuda d’amics i companys de moltes lluites, Amnistia Internacional, Acnur.

També però nits de Sant Joan, Magdalena i món fester, celebració reivindicativa i folclor variat.

No sé què ens fornirà el futur, ara estic a Barcelona treballant a l’Escola de Disseny i d’Art Llotja, aquí a Catalunya abans que el vaixell de la independència salpi al mar embravit de la llibertat.

La veu dels avantpassats em criden des del futur.
La veu dels avantpassats em criden des del futur.
  1. Home, no sabia que havies marxat cap a València del nord. Vaja, espere que estigues bé. Ja no tornaràs al Grau de Castelló?
    Des de Benicàssim i la Renegà Salvatge, ací estarem lluitant pel nostre país 🙂 una abraçadeta.

    1. Hola Joan, una abraçada:
      Tinc casa i la família a Castelló així que anem vi venim i ens podem trobar tant a Castelló com a Barcelona.
      He omitit l’R de Renegà, els àcrates de Benicàssim i els amics esperantistes. Allà va.
      Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!