Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
8 de maig de 2014
2 comentaris
Utopies suburbanes americanes: F. LL. Wright, Paolo Soreli, Michael Reynolds.
Em causa admiració l’esperit utòpic, visionari i d’acció sobre la realitat d’una serie d’arquitectes americans com són
F LL Wright mundialment conegut i que forma part de la història de l’arquitectura dels segles XIX i XX, Paolo Soreli (que va morir el passat 2013) també prou conegut, o Michael Reynolds, encara en actiu. Tots tres van fundar els seus santuaris en deserts americans i emplaçats molts propers els uns als altres , com podeu veure al mapa de la imatge (A), (B), i (C).
Coincidents aquests pioners en l’empenta, han creat laboratoris o tallers d’arquitectura i vida, centres de formació i projectes de transformació social construïts a fi d’apropar la civilització a la naturalesa i conviure en harmonia amb ella…
(A) La famosa i prou coneguda arquitectura orgànica de Frank Lloyd Wright que va desenvolupar en les escoles-taller de Taliestin i Taliestin West en Arizona:
“Study nature, love nature, stay close to nature. It will never fail you”
(B) Arcology (architecture + ecology) és la teoria de Paolo Soreli construïda en la seva ciutat Arcosanti, també en Arizona:
“Our goal is to actively pursue lean alternatives to urban sprawl based on Paolo Soleri’s theory of compact city design”
(C) Earthship Biotecture, enclavada en Nou Mèxic aprop de Las Vegas, edificació radicalment sostenible proposada per Michael Reynolds, que ara el mes de maig es passeja per Europa per explicar els seus projectes:
“. . . the Earthship is the epitome of sustainable design and construction. No part of sustainable living has been ignored in this ingenious building.”
M’agradaria tenir trenta anys menys per fer el meu recorregut iniciàtic pels deserts americans.
Respon a josep_blesa Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Recorda quan estudiàvem que d’amagat havíemde comprar el llibre d’Ed Mazria..Energia solar Passiva. Ací ens tocava apegar-nos a roda dels enginyers per a poder entendre alguna cosa. Un divorci lamentable, salvat sols per gent com Florensa, Paricio, César Manrique i uns pocs més que transcendien per d’altres canals no estríctament arquitectònics.