Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

1 de novembre de 2011
2 comentaris

Una plaga de set mil milions

Som set mil
milions d’éssers humans
. Aproximadament tres mil cinc-cents milions
d’éssers humans dotats amb penis i tres mil cinc-cents milions d’éssers
humans dotades amb vulva, anomenats per aquesta circumstància
discriminatòria de gènere homes i dones.

Una meitat
buscant qualsevol oportunitat per follar a tort i dret, l’altra
disposada a follar si es donen condicions acceptables i preparada per
a procrear com una conilla!

Quina por!

En contra del
que diu Meritxell Ramírez (veure article):

“Ara, la
percepció tan estesa que més gent al planeta equival a més pobresa
i a més gasos d’efecte hivernacle s’ha de contrastar amb
l’evidència empírica que ens suggereix una altra cosa. Per
exemple, com el Global
Trends Project
demostra, les tendències a llarg terme i a escala
mundial pel que fa a mortalitat infantil, esperança de vida i
alfabetització, entre molts indicadors més, han millorat”

Ans al
contrari, crec que…

les causes i
efectes van a l’inrevés: no per haver més gent al planeta han
millorat les seves condicions de vida. Crec que a pesar de les
guerres, la fam i la pobresa, la millora en les condicions de vida
ha multiplicat l’espècie humana com una plaga devastadora sobre el
planeta. Una millora en les condicions de vida fonamentada en la
destrucció d’infinitat d’espècies vegetals i animals, fonamentada
en la destrucció de boscos, en la contaminació d’aigües i
d’atmosfera, en la intoxicació de tota la biosfera etc.

No sóc ni
religiós ni polític, puc dir allò que penso sense restriccions.

No sóc
religiós: Per a mi l’ésser humà no està per davant de la resta de
la natura per raons màgiques transcendents que expliquen que estem
en relació privilegiada amb la deïtat o deïtats.

No sóc
polític: No em presento a cap elecció i no tinc que afalagar cap
grup humà explicant que per a mi, ells, el seu benestar (que no és
més que consumisme barat) o que tinguin plena ocupació (que no és
més que ser nugats cecs a la cadena del capital) estan per davant de
la contaminació o la destrucció del planeta en el que visc JO, l’ànima
que escriu aquestes ratlles.

Per a mi,
primer el planeta. Després, les plagues destructives.

  1. Nadons que als països menys desenvolupats han neixcut per a procrear a partir del quinze anys, donar-se a la promiscuïtat abandonar la dona i buscar-ne altres per fer el mateix.

    Per què els països menys desenvolupats i amb més creiximent futura de la de la natalitat de la població mundial, ho són que què no s’esperen a tindre ni condicions acceptables per procrear. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!