Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Des del 31 d’agost estic empadronat a Barcelona, es a dir, que oficialment visc al Cap i Casal. De fet estic a Barcelona per motius laborals des de l’u de setembre. Per concurs de trasllat docent el meu nou patró és la Generalitat de Catalunya.
He gaudit l’11 de setembre utilitzant el metro i no els autobusos d’Acció cultural del País Valencià com en altres ocasions i m’estic situant en la nova residència, geogràficament i social. Aquí al barri de Gràcia n’hi ha molt per descobrir.
No he tingut temps de plasmar res al bloc i ja tocava.
Com que ja estem en festes de la Mercé però, ahir divendres me’n vaig anar al centre a fruir de la música. Vaig passar del Bolero de Rabell, de la Bola del Drac Iceta i per descomptat no vaig anar darrere d’un Albiol sonant ni d’Arrimadas.
Després de veure les projeccions a la façana de l’Ajuntament vaig sentir el grup macedoni Moussakis a la mateixa plaça Sant Jaume fent hora per anar a veure Jaume Sisa, Quim Portet i Joan Miquel Oliver en la presentació del Col·lectiu Eternity.
Fantasia, surrealisme, psicodèlia, humor, no sé quines característiques poètiques o musicals definiria com a nexe d’unió d’aquests tres compositors o amb quins adjectius qualificar l’actuació del col·lectiu, feia la sensació que tota la vida havien actuat junts i que les peces musicals eren perfectament intercanviables.
Un concert memorable davant la Catedral amb Sisa oficiant com a bisbe gal·làctic dels set cels.
Em trobo en estat de Gràcia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!