Per ser governada, Catalunya no pot acceptar el cop d’estat d’Espanya i simplement administrar la Generalitat lligada de mans sota el 155.
Una vegada constituït el parlament, hi ha l’opció de crear l’Assemblea de Càrrecs Electes amb una majoria més que suficient, entre 70 i 78 diputats, que en reunió solemne a Perpiyà, amb la seva presència física sense riscos, investeixi Carles Puigdemont President de la República.
Una de les primeres mesures republicanes seria la institució de la capital itinerant de la república democràtica i Perpinyà com a Primera Capital de la República. A partir d’aquí el President formaria el Govern de Perpinyà.
D’aquesta manera es donaria resposta a una doble realitat: un Govern i un Parlament de la Generalitat de l’Autonomia de Catalunya operativa a Barcelona en els assumptes de Catalunya dins Espanya fins que sigui necessari i un veritable govern i una Assemblea de Càrrecs Electes de la República de Catalunya operativa a Perpinyà en els assumptes d’estat d’abast internacional, europeu i mundial.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Home, espero que no sigui de cos present, si pot ser…
Volia dir de cos present VIU, penso que s’enten no virtual a distancia, ni Skype ni per delegació.
Si us plau, L’expressió ” de cos present” té un sentit molt concret. Que no fa al cas. Es suficient “amb la presencia” o ambla presencia física de…
D’acord, gràcies Albert i Xavier, ho canvio.
Bon dia. També donava voltes a una idea semblant. Al capdavall, per quin motiu hauríem de seguir les normes d’un estat, si ni el mateix estat les observa? Fem la parafernàlia que els deixi satisfets i, alhora, governem-nos, fem república.
Per cert, rec que l’Assemblea de Càrrecs Electes hauria d’incloure altres càrrecs, ja sigui senadors, diputats a Madrid, eurodiputats, alcaldes i regidors. Què us en sembla?
Crec Pau que l’Assemblea de Carrecs Electes municipals, etc. hi era prevista en el full de ruta de l’ANC i el Llibre Blanc de la Transició Nacional si més no.
Hi ha la possibilitat de què renunciïn a l’acta els empresonats i exiliats, que corri la llista –així no perdem escons–, s’elegeix el President d’entre els diputats presents –no es força el reglament i es conjura el recurs–, el President nomena en Puigdemont Conseller Primer i restitueix la resta de consellers en el càrrec que ocupaven –no cal que siguin diputats– i tot seguit se celebren les reunions del Consell a Brussel•les, Perpinyà o Moscou (que seria divertit també).
Les fórmules son bones si permeten mantenir la iniciativa de construcció de la república sense interrupció.
Aviam, el que proposeu ja s’està fent. Perpinyà tenia o -crec encara té- la capitalitat de l’euroregió junt a Barcelona que als darrers mesos hi havien rebut el relleu des de Tolosa. Encara puc recordar les declaracions de membres del partit regionalista català a França, dient pestes de Puigdemont i un parell de mesos després haver-se d’empassar les seues pròpies paraules amb la flamant seu de Catalunya a Perpinyà com a capital de l’euroregió. Perpinyà és catalana però també és a França i, per tant, l’única república que hi ha és la francesa. Podeu cercar noms i pegar-li les voltes que vulgueu però sense el reconeixement d’Espanya, a França només hi haurà una delegació d’un organisme privat.
És suficient que no hi hagi ordre de detenció a França i que deixen llogar uns locals per funcionar a Perepinyà