Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Vull parlar de les petites coses que no arriben als mínims estandars i que de forma absurda et col·loquen al davant i et molesten, fan nosa i al final empipen molt. D’altra banda no costa massa donar-li la dimensió adient per què funcionen amb confort:
En el vestir:
- Els cordons curtets de les sabates que no arriben als últims forats i has de fer el llaç molt petitó, que costa i a més a més en caminar es desfà cada cinc minuts.
- Els pantalons d’avui en dia amb el tir (Distància que hi ha des de l’entrecuix a la cintura) curt i unes cremalleres encara més petitones de forma que queden altes si no els portes caiguts. Conseqüència? quan vas a pixar no arribes a la titola i t’has de descordar tot.
Com els cordons de sabates curts o la cremallera dels pantalons curta, trobem encara la paraula «procés» inserida en texts que parlen de les coses que hem de fer ara i endavant a Catalunya per sortir de l’atzucac del 155 etc.
Aquesta paraula no dona la dimensió de l’activitat social en desplegament , el president Mas (creador del terme) ja s’ha apartat de la primera i segona línia política; a més a més aquesta paraula està molt gastada, és la preferida d’Inés Arrimadas.
El dia 1 d’octubre de 2017, el poble de Catalunya amb la inestimable ajuda de l’Estat, TSJ de C i forces de seguretat (GC, PN i Mossos d’Esquadra), vam terminar amb «el procés».
Segurament si substituïm la paraula «procés» (quan sembla que es refereix al «camí cap a l’estat propi») per «construcció de la República Catalana» serà molt més clar en aquestes alçades saber que venim de l’1 O i que volem fer allò que vam votar. Deixaria l’expressió «procés constituent» quant s’està parlant no de la realització de la república sinó de la llei constitucional d’aquesta república.
Paraules precises per a moments apassionants!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!