Castell de somnis de Francesc Aguilar

A la monarquia borbònica francesa es va adoptar una via de participació política de la ciutadania mitjançant una eina d’estat que apareix a la imatge superior, la decapitació utilitzant la guillotina. Va ser la última sortida d’una població explotada i oprimida.

A la Catalunya moderna és desitjable no tenir que arribar als extrems francesos amb els Borbons que els mateixos gavatxos ens van encolomar.

Seria una sortida més agradable i desitjable la participació ciutadana mitjançant una altra eina d’estat, l’exercici del dret al vot en referèndum per la independència amb el corresponents estris: Urnes i paperetes que apareixen a la imatge de sota…

M’agradaria més tenir que dissenyar les paperetes que la guillotina.

Nogensmenys, l’eina d’estat revolucionaria té avantages destacables com que si s’aplica als successors de la família per a la qual va ser inventada  i amb els corresponents ajustos a la nova classe parasitària (al capitalisme en estat pur, no els empresaris sinò als financers i especuladors i els seus polítics), podem contar amb la irreversibilitat dels canvis, cosa que va passar a la revolució francesa però no amb la introducció de la república democràtica a l’Espanya del segle XX que va deixar marxar el rei i sant tornem-hi.

En definitiva , són eines d’estat no incompatibles, fins i tot complementàries, eines eficaces de participació de la ciutadania en la política.