Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
The 17th Conference of the Parties (COP17) to the United Nations Framework Convention on Climate Change (UNFCCC) and the 7th Session of the Conference of the Parties serving as the Meeting of the Parties (CMP7) to the Kyoto Protocol, are now in progress in the sunny city of Durban, South Africa. Working Together Saving Tomorrow Today
Com sempre, aquestes dues grans potències, els Estats Units i la Xina, són les que impedeixen un acord mundial eficaç contra la destrucció del planeta per contaminació i canvi climàtic. Ara a Durban, més del mateix o pitjor, que deixa poca esperança per renovar l’acord de Kioto l’any vinent. Finalment han arribat a un minso acord per un fons mundial de suport als països més pobres per adapta-se al canvi climàtic i a una economia verda…
Sento vergonya d’aquesta generació d’humans que deixa a les futures onades de vida un món de frustració i un planeta empobrit, tòxic i malalt.
Quina autoritat podem intentar valdre davant les noves generacions d’escolars amb un currículum global tan inconscient i criminal?
PD: La conferència pel canvi climàtic de Durban termina dos dies més tard salvant la cara
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al meu país la pluja, no sap ploure.
L’aigua és l’energia més renovable i sostenible, per tant cal aprofitar-la al màxim sense abusar i crear una xarxa d’autovies de l’aigua europea, d’interés general i ecològic alhora.
L’aigua és renovable i sostenible que qualsevòl altra xarxa, que la pròpia xarxa de carreteres, que les xarxes de ferrocarrils, que les xarxes d’aerports, que les xarxes de comunicació i radioelèctriques, que les xarxes d’enèrgies de centrals nuclears o térmiques, que les xarxes de gaseoductes o del petroli, …
Cal una xarxa d’autovies de l’aigua que serveixca per a regular els fluxes d’aigua i des del respecte als cabdals ecologics, on es puga regular alhora de forma preventiva en època d’inundacions i desbordaments com tractar d’aprofitar-la en temps de sequera i crear energia renovable hidroèlectrica.
I tanmateix aprofitar l’aigua dolça per a que a través de l’activitat humana creant una interacció més positiva amb el medi, i tanmateix amb el cultiu de l’arboricultura i silvicultura per a frenar la desertització, per interactuar en el clima i frenar la deforestació dels darrers pulmons verds alhora, que són els que reciclen les emissions contaminants de CO2, el calentament global, el desglaçament dels pols i l’augment del nivell del mar a nivell global.
Al igual que una intervenció positiva de la mà de l’home ha estat beneficiosa en la gestió addient i racional dels recurs de la silvicultura i dels boscs en general ajudant al seu manteniment i a evitar alhora incendis forestals o amortiguar altres desastres naturals entre altres com els de paliar la fam i la gana.
N’hi ha qui és en contra de les xarxes i autovies sostenibles de l’aigua i alhora vol afavorir les guerres de l’aigua, com hi puguen hi haure del petroli, pel gas o quasevol altra qüestió.
Paradoxal, cal allunyar-se de la demagògia barata.
Com el Ebre i els recurs marins del delta podrien decaure més apressa sense cap transvassament selectiu.
Ans al contrari si es cerca una interacció positiva de l’home al igual que als boscos i les zones rurals amb una actuació selectiva de la madera i els recurs naturals es pot fer el mateix amb les autovies i xarxes de l’aigua que ajuden a evitar un major increment del CO2, la deforestació i el canvi climàtic.
Lluitar contra el canvi climàtic també és aprofitar l’activitat humana per a interaccionar amb el medi de forma més selectiva i positiva amb el medi.