Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

29 d'agost de 2016
2 comentaris

Llibertat de pensament i culte en la constitució catalana.

El procés d’independència de Catalunya comporta el debat social sobre la Constitució de la República de Catalunya i en ell l’argumentació de crear un estat laic i de vegades surt el tema, entre d’altres, de la llibertat de culte.

No estic d’acord en associar la paraula “llibertat” amb “culte”.

Un estat laic, si és veritablement laic, civil o ateu, es a dir , sense la intervenció de cap déu o entitat sacra en la seva concepció, no té per objectiu respectar la ” llibertat de culte”; llibertat per adorar un déu o un altre no és llibertat, és estrictament triar entre una servitud o una altra. Adorar deïtats, venerar ídols o sants no pot ser avui en dia més que fruit de l’adoctrinament malaltís fonamentat en la por i l’extorsió de les tendres personalitats infantils indefenses, oposat tot això a la llibertat.

La veritable llibertat és de pensament i si existeix no condueix a cap culte, que suposa veneració, tribut d’honor o adoració d’entelèquies estranyes. Hi ha una llibertat molt més gran, per damunt dels cultes religiosos que és la llibertat de pensament i és aquesta la que ha de protegir, promocionar i cultivar la República Independent de Catalunya . Convindria que la llibertat de pensament nodrís la Constitució de Catalunya i la llibertat de culte hauria de romandre en l’ambit domèstic i de les associacions privades sotmeses a les lleis d’associacions.

 

Dicccionari catala-valencià-balear

1. CULTE m.: cast. culto. 
|| 1. Honor que l’home tributa a Déu i als sants, i conjunt d’actes i cerimònies amb què es tributa aquesta honor. Mals esperits, del culte de Déu lladres, Caymari Poem. const. 91.
|| 2. fig. Adoració, alta honor que es tributa a una cosa. «Retre culte a la veritat». «Fer de la memòria del mestre un culte».
Fon.: kúɫtə (Barc., Palma); kúɫte (Val.).
Var. form.: cult (La major decència del cuit diví, doc. a. 1695, ap. Aguiló Dicc.). Aquesta forma és poc recomanable, perquè en la fonètica sintàctica resulta sovint homònima d’un mot indecorós.
Etim.: pres del llatí cultus, mat. sign.

 

Termcat

CULTE Sistema organitzat de pràctiques religioses, adreçat a la veneració d’alguna noció o divinitat, en el si d’un sistema de creences.

Poder triar quin culte fer o quin deu adorar no és més que esclavatge.
Poder triar quin culte practicar o quin deu adorar no és més que esclavatge.
  1. Vostè escriu: “El procés d’independència de Catalunya comporta el debat social sobre la Constitució de la República de Catalunya i en ell l’argumentació de crear un estat laic i de vegades surt el tema, entre d’altres, de la llibertat de culte”.
    Preferiria que el procés d’independència comportés “només” la independencia de Catalunya. Després, una vegada independents, hauriem de parlar, meditar (qui volgués, pregar) i pactar per escriure -si així es creu convenient (malgrat que jo no sigui partidari)- una constitució de Catalunya. Aquesta constitució, per què dóna per fet que será d’una República? I per què no és posible que al final es tries la forma de Principat? I també dóna per fet que será un estat “laic, civil o ateu”… Vagi a saber si al final no surt un Estat teocràtic musulmà! Si el pensament ha de ser lliure, no es pot tancar amb quatre idees mare bensonants.
    Preferiria que a una hipotética Catalunya independent no existís cap constitució escrita, i encara menys que es supedités la independencia a una constitució (tal com sembla que volen fer els polítics).
    Personalment sóc partidari d’un Estat laic, de la separació de les “Esglésies” de l’Estat. I em considero lliurepensador, i fruit d’aquest pensament lliure crec en Déu (entenguim: no dic que tota persona que pensi lliurament, i que el seu pensament sigui lliure, hagi de creure o pensar el que jo crec o penso). Però no sóc partidari de prohibir manifestacions públiques de grups religiosos, i tampoc sóc partidari de prohibir el proselitisme.
    No sóc catòlic romà, però com a cristià (i com a lliurepensador) no titllaria a tots els creients catòlics romans d’esclaus…
    I parlant d’entelèquies estranyes, què dir d’una creença que es fonamenta amb la negació d’una cosa que diu que no existeix?
    “I la Veritat us farà lliures”, que va dir “Aquell”.

    Atentament

    1. Per desgràcia, JRRiudoms, un futur principat islàmic no és impossible a partir de la base humana catalana actual, tant nativa com immigrant. Tot allò relacionat amb la república i el laïcisme són àrees de coneixement poc pensades i viscudes per els espanyols i catalans, alguna cosa en aquest sentit han fet 80 anys de franquisme i seqüeles.

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!