Castell de somnis de Francesc Aguilar

He passat l’estiu en família i he llegit la novel·la “El banquer” de Núria Cadenes, la història d’un home roín. I què més? Una història familiar on la mare del protagonista obre i tanca la narració, que molt bé es podria titular també “Retrats de família”.

He gaudit de la lectura d’aquesta obra que considero magistralment escrita, amb un aprofundiment extraordinari en la psique dels diferents personatges i els seus enraonaments, que compaginen amb l’agilitat i ritme de la narració, canvis d’escenaris i situacions que mantenen sempre l’interès. Això sí, trobo a faltar al principi o al final la relació de tants personatges com apareixen, una guia per ajudar el lector a no perdre’s pel camí…

Us faig partícips d’una fabulació sense trellat que em fan arribar les males llengües:

Miquel Lluc abans de la seva mort havia establer amb la escriptora Montserrat Ferrer sota condicions contractuals la recreació literària en novel·la de la seva vida i que el seu nom literari seria Joan March. A més a més, va deixar molt clar al seu testament la voluntat de la necessària comprensió alliberadora de la seva existència i l’apropament de la seva figura a la resta dels humans però sense interferir la vida dels seus propers. Per això va establir que la novel·la es publicaria més de quaranta anys després de la seva mort.

A mi particularment em sembla increïble.