Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

24 de febrer de 2013
0 comentaris

La mort, el no res absolut. Ausaes ma vida!

La vida és una forma d’existència insignificant en la immensitat en aquest ball d’espai-temps-matèria-energia que anomenem univers. La vida busca la potència de la matèria en acció com els científics cerquen els forats negres en els amagatalls de l’univers visible i sembla ser que l’educació humana ens empeny a creure en la permanència i la vida després de la mort.Però així com la sopa de la matèria fosca domina amb escreix sobre la dansa dels estels, així com miríades de somnis mai es materialitzaran més enllà dels impulsos nerviosos fruit casual del dormir, el no res és la norma i l’ésser és l’excepció.Així que estic totalment en contra dels efectes de l’horror vacui a la mort: No m’agrada la gent al limbe, ni mòmies, ressuscitats, vampirs, zombis, fantasmes, ànimes en pena, morts salvats o condemnats a l’altra vida, etc

És que no em crec i abomino aquests morts que no acaben de no ser, que no terminen de morir definitivament. Per tant no vull per a mi la desaparició a mitges de faraons i sants, dels quals sempre queda un resto repugnant per a la posteritat que estudien amb interés arqueòlegs i teòlegs. Si us plau , deixeu-me morir en pau!. Vull la mort total i absoluta, la desaparició sense judici final ni reencarnacions!

En Espanya, país religiós i catòlic, s’entén que els corruptes, després de la presó, fins i tot els assassins, tenen una vida millor gràcies a les organitzacions o al partits que els va parir, com Josep Maria Sala pel cas Filesa va tornar al PSOE en honor de santitat. Què dir de tots els Bárcenas, Camps i Jesús Sepúlveda del PP ? aquests són legió que agrada els espanyols i voten i revoten.

A Catalunya no diré res de Banca Catalana ni de ITVs ni de la saga dels Pujols perquè no em diguin anticatalà així que aniré a un de fàcil d’ara, Jordi Ausàs per ERC, que segons Pere Navarro del PSC “ha pagat un sou a través d’una fundació d’ERC a una persona que tenia tabac de contraban a casa seva”.

És necessària una altra cosmovisió, una altra moral pública i una altra decència si volem sortir del túnel cap a una altra vida millor aquí a la terra.

Einstein assenyala la Lluna, no t'ensenya el dit
Einstein assenyala la Lluna, no t’ensenya el dit

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!