Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
La meva mare era catalana de soca-rel. Es va casar i se’n va anar a viure a Marbella als anys seixanta amb el seu home, dos fills i una filla. Encara allà va parir quatre vegades més, en total va tenir quatre fills i tres filles, dels quals dos fills i dues filles de terres andaluses.
Sempre es va sentir estrangera en aquelles terres, en el sentit d’extranya i aliena, poc confortable. També va viatjar pel món i li va agradar visitar altres terres i països, van ser experiències gratificants i enriquidores.
Li va agradar tornar a Mallorca a la jubilació, retornar al seu univers vital.
Sembla que a Inés Arrimades li molesta que en una Catalunya independent la seva mare vindria d’Andalusia a un país estranger. No entenc si sa mare té alguna al·lèrgia que li impedeix trepitjar països diferents d’Espanya i si això és un argument amb la consistència mínima per ser portat al parlament en contra? o a favor? de la independència.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A més de no estar bé ficar-se amb el físic de les polítiques, crec que tampoc és bo ficar-se amb les mares. El seu nivell argumentari ple d’odi no és cap bon company de viatge (com tampoc és cap cosa bona l’odi que destil·la molt sovint el disc urs de Cs’).
(La cara de la sra. Arrimadas està molt maldestrament retocada. És més falsa -la cara? l’Arrimadas? la/les mare/es?- que un duro sevillà).
A part de l’ideari polític, per a mi és un goig escoltar d’una noia [tan ben plantada] nascuda a Jerez de la Frontera un català tant ben parlat.
Jo també crec, JRRiudoms, que no aporten res els pares de la diputada Arrimadas al debat, potser allò que vol és afegir sensibleria a l’argumentació.
Argumentació? El veig molt condescendent amb vostè mateix [un excés d’autoestima pot portar a una autocomplaença malaltissa].
I si de veres creu que “els pares de la diputada Arrimadas no aporten res al debat”, perquè anomenar a la mare? (La resposta sembla molt fàcil: “Ha estat ella qui la ha esmentat”; però de tan fàcil, és simplista: per què “rebaixar” l’argumentació a nivells tan primaris, com poden ser unes il·lustracions que tenen l’únic valor de faltar el respecte). Els “arguments” que exposen Cs’ i altres, moltes vegades manquen la més mínima decència i honestedat; aleshores: per què caure en els mateixos vicis i excessos, quan fàcilment poden ser rebatuts [o, directament, ignorats]?
Del suposat pecat de la filla, quina culpa en té la mare? (cf. Evangeli segons Joan 9:2 i 3).
I és molt trist que una persona es senti estrangera allà on va o allà on viu… Prejudicis o “xocolata a la tassa”?: Potser a la malaltia hi ha el remei.
Intentar foragitar del debat l’insult i l’odi per a vostè és sinònim de sensibleria. Però de ben segur que m’estic extralimitant: el bloc és seu, i vostè és ben lliure d’opinar el què i com vulgui.
Atentament, i bona setmana
En fi, no sé si m’he perdut. Em referia a ella, no a vosté, en que ella aportava la sensibleria al debat al parlament al introuir la seva (de ella) família.