La
majoria de la població del món viu ja la crisi amb indignació. I
això ho saben els governants, banquers i altres especuladors. I
saben que tot hom veu en els seus comportaments ineficiència i
corrupció. Per això a voltes sentim bones paraules d’equanimitat
envers els indignats d’aquests taurons com ara el
substitut de Trichet al capdavant del BCE, Mario Draghi. I aquí a
Catalunya entre el capoll i les gavines, els de CIU ens prenen per
carabassines. Ja n’hi ha prou!
Poques
són les persones que conec que no maleeixin la situació en que ens
trobem. Una altra cosa és la interpretació que fan dels fets o
l’anàlisi de la situació, a vegades absolutament local i dislocat i altres
totalment general global i asenyat. I en funció d’això la solució o
solucions que han arribat a fer pròpies. En aquest àmbit de
solucions hi ha des d’uns pocs amb el discurs simplista i populista
ultradretà que tot ho solucionarien fent fora els immigrants del
barri i no van més enllà fins aquells que proposen un canvi de
paradigma des de la vessant religiosa, ecològica, política o
econòmica, passant per metges i personal sanitari , mestres i personal docent, pels que proposen canvis en les administracions
eliminant assessors amics i familiars o proposant la nacionalització
de la banca. Nosaltres els independentistes ho tenim molt clar: La
independència de Catalunya seria la fi de molts mal.
Pels
interessats en el tema econòmic global, recomano la web de nef
(the new economics foundation) i de
la qual podem descarregar de franc el llibre The
Great Transition per trobar
maneres de sobreviure i prosperar a través de les crisis financeres,
el canvi climàtic i el zenit i declivi de la producció mundial de
petroli.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!