Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

16 d'abril de 2013
6 comentaris

Independentisme evangèlic

Tots sabem que Teresa Forcades i Arcadi Oliveres han creat una plataforma electoral anomenada Procés Constituent a Catalunya previ manifest conjunt anomenat “Manifest per la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya” , que aposta per la independència de Catalunya sota un potent programa de revolució social. Teresa Forcades i Vila és monja benedictina al Monestir de St. Benet de Montserrat i metgessa. Arcadi Oliveres Boadella és economista i membre destacat d’importants organitzacions cristianes pacifistes.A tot això: Qui era Jesucrist?
Doncs Jesucrist era el redemptor del món ja que el seu pare etern ho va deixar a la bona de déu i els romans ho van clavar en una creu acusat d’haver organitzat entre els jueus la de déu en crist, com fer tota mena de miracles sense cap programa ni planificació, actuava com qui no diu la cosa segons esdeveníen els aconteixements: allà en la boda transformava l’aigua en vi, aquí ressuscitava un mort o tornava la vista a cecs o guaria leprosos o multiplicava pans i peixos per alimentar gernacions de seguidors i en això es va anticipar a les paelles del PP en les seves campanyes “aigua per a tots” o al bus i entrepans que fan tots els partits en el poder.
Em pregunte: Era Jesucrist un independentista jueu contra el domini romà? Ni de lluny es va mullar. Ho més paregut a la defensa del pacte fiscal va ser “doneu al Cèsar allò que és del Cèsar i a Déu allò que és de Déu”. No m’estendré massa, en resum les meves sensacions són d’escepticisme en relació al model a seguir per aquests lluitadors del poble de Catalunya guiats per la llum de les historietes sagrades.
  1. “Qui era Jesucrist?…”
     
     
    El profeta de debò! El que era i és més que inconformista i més que revolucionari.
    L’home més desesperat de tots els homes o, digues-li si així ho prefereixes, l’home acorrelat.
    L’home que estimava la vida com mai no s’havia escrit abans i que va patir, en la pròpia carn, l’angoixa d’haver de renunciar a viure per poder viure.
    L’home del sí, amo de si mateix i que res no li espantava ni li espanta.
     
    Si necessites un exemple gràfic i sexual, posa’t a prova després del tremolor inevitable i ho captaràs ben prest…
     
    “Qui era Jesucrist?…”
     
    L’home de la passió, el pobre total: pobre d’amics, pobre de simpaties… L’anyell confiat i l’home lliure per sempre, atès que renuncia a la venjança. Si necessites un exemple de català potent i fort (lluny de desintegrar-se) és aquell que a punt de ser afusellat diu més o menys: “Demano perdó per haver ofès algú i perdono a qui m’ha ofès”. S’ha de ser molt lliure (molt fort i molt potent) per no retenir cap ombra de ressentiment.
     
     
    “Qui era Jesucrist?…”
     
    Era i és l’objecte de desig de tots els pobles. Era i és l’ESTIMAT!
    No va renunciar a l’AMOR en cap moment o, si vols, t’ho puc dir així: NO VA RENUNCIAR A SER! Com tants i tants catalans, profetes, que no han callat perquè el poble no es corrompi i jo els pugui enyorar sempre.
     
    Però Ramon Llull, des del to més singlat (el de Jesús de Nazaret) ho explica molt i molt bé en el seu llibre d'”Amic e Amat”.
     
    I nosaltres som Catalunya (ara de nou una mena de Getsemaní o de misteri d’agonia, si vols), som just al bell mig dels Països Catalans (ara som l’agulla de la balança).

    Què fem? 

     
    I podria seguir i seguir…
     
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA! 
     
     
     
     
  2. No estic gens d’acord amb el vostre titular, Franky.

    Que aquests dos personatges formin part d’una Església cristiana (l’Església catòlica apostòlica i romana, una de les esglésies menys cristiana que hi ha), no vol dir que vulguin portar a terme una política “crsitiana” o “evangèlica”. Més que res perque l’Arcadi Oliveres és un demagog “de tomo y lomo”, que no respon el què li preguntes (ni té cap ganes d’entablar un argumentari). Pel que fa a la Teresa Forcades, no en vull parlar: primer seria bó que fòs coherent.

    Pel que fa a la invenció del projecte, sols dir que a la seva pàgina web, alguns comentaris són automaticament suprimits o no publicats (en veritat, desde el primer dia vaig penjar un comentari que no ha estat mai publicat. No era de la seva corda, per la pregunta que els hi feia. Talment ha passat a la web d’ElClauer).

    El que veig, pel que fa al “cristianisme” d’aquest projecte i d’altres (EC, ElClauer, ANC), veig més un nacionalcatolicisme que no pas altra cosa. Per res són “guiats per la llum de la Paraula”, en aquest projecte polític.

    Pel demés, la iniciativa d’aquests dos il·luminats (talment com en Maduro, a Venezuela), és un bluf, incoherència total, voler medrar amb el [contra]poder, mesianisme barat i projecte de dinamitar -encara més- l’independentisme català.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!