Vistes les evidents vinculacions dels partits independentistes amb la defensa activa de polítiques públiques xenòfiles d’apertura de fronteres nacionals i d’acollida il·limitada i indiscriminada de persones de tot el món, a desgrat de la defensa dels més desfavorits habitants dels nostres territoris.
Davant el pensament únic de tots els mitjans públics i privats, partits i sindicats, que lliguen independència i immigració a dojo,
em faig una pregunta:
Existeix la possibilitat teòrica de ser jo una persona independentista i treballar per la República Catalana i que això sigui compatible en pensar en el ciutadà que vota i dir no a la immigració indiscriminada?
És possible que la reserva del dret d’admissió per protegir el país no sigui ni racista ni xenòfoba ?
I per fi, em pregunto si:
Existeix com a possibilitat teòrica admissible, un partit independentista català i d’esquerra nacional que pensi en el contribuent d’aqui i els votants d’aqui?
En aquest cas seria un partit que no voldria un país per tothom en que casa nostra és casa vostra i als nostres fills que els bombin.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!