Castell de somnis de Francesc Aguilar

Ha hagut una constant en els mesos de preparació de les estructures d’estat i el referèndum, en la realització del referèndum i el estrany més d’octubre proclamació d’independència inclosa per la part catalana i per la part espanyola la demostració de qui controla el territori, la policia i els jutjats el 20 de setembre l’1 d’octubre i l’empresonament sense cap problema dels líders catalans, que després de signar les lleis de desconnexió i d’independència es van pagar el bitllet de tren a Madrid de la seva butxaca, etc.

La constant és que tot s’ha fet en tot moment sense alterar mínimament la economia del país, si bé la part espanyola ha esta més despreocupada en aquest sentit. És a dir, davant d’un estat disposat a saltar-se els drets civils per la força de les armes i la seva justícia al servei del partit en el govern forçant les lleis i ignorant-les si cal, aquí hem presentat una resposta pacifica i evitant en tot moment no molestar els grans poders econòmics, mirant en tot moment que en les dècimes del indicadors econòmics no hi hagi cap sobresalt.

El comportament d’Espanya i Catalunya ha estat en tot moment “business friendly” a excepció de la vaga general del 3 d’octubre i del 8 de novembre, no organitzades des del poder sinó des d’un sindicat minoritari, la Intersindical CSC. Una gran actuació per les dues parts,  amb violència d’Espanya i presos catalans sempre sense molestar l’economia.

I d’aquí ve doncs la meva pregunta: és possible la independència efectiva d’Espanya sense un enfrontament a fons, no exclusivament simbòlic “de la llei a la llei” que jo definiria “de la seva llei a Estremera” com es va fer a l’octubre? És possible una independència sense contar amb un cos judicial i unes forces d’ordre veritablement pròpies i sense posar en joc mesures i amenaces a l’economia espanyola?.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!