Castell de somnis de Francesc Aguilar

La plena salut mental rau en la negació de la fe com a eina adient d’aprensió de la realitat, com a via de coneixement, com a instrument de capacitació per a governar les nostres vivències o com a suport per formar part de la societat. La fe ni és una gràcia divina ni una virtut, com vaig exposar anteriorment. Caldrà analitzar la fe que vol ocupar un lloc al nostre cervell humà per concloure que és una entitat, concepte o mecanisme mental i social les característiques del qual són absolutament pernicioses.

La conseqüència és no prendre en consideració la fe, cap fe, evitar aquesta categoria, producte ideològic i reproductor social. Això valdrà per a qualsevol religió, art o saber, associació, escola filosòfica o secta que demane de nosaltres un esforç substancial per acatar la seva fe fundacional, assimilar creences que sustenten els seus principis i coneixements o aprovar les seves regles.

Quan fa més de quaranta anys m’explicaven els àtom em deien que era com el Sistema Solar. Avui sabem que la mecànica gravitatòria dels cossos celestials no té molt a veure amb els nivells orbitals de probabilitat dels electrons del àtoms sota la lògica de les forces elèctriques i nuclears. Tanmateix, Einstein i els físics busquem relacionar la física quàntica i l’astrofísica, espero que tinguen èxit.

Possiblement aquesta intenció de trobar la unitat oculta entre allò infinitament diminut i allò infinitament gran parteix de la hipòtesi de la unitat de l’Univers. Intueixo que aquesta concepció té el seu origen en la formació religiosa dels científics que intenta relacionar la íntima convicció de la fe interior de cada creient amb la existència del déu creador de l’Univers. Jo particularment crec que si l’origen de tot és una gran explosió o Big Bang no podem esperar més que restos inconnexos.

Pensem que l’esforç consisteix en creure, ésser “creient” és una disciplina continua per mantenir viva la fe i creure aquestes formes delirants de raonament.

Pel nostre bé cal fer el camí d’alliberament de les cadenes de l’autoritat entesa com a poder arbitrari, del  despertar del somni hipnòtic d’una societat sotmesa a tradicions, a rituals i costums de fosques societats antigues.

A partir d’aquest exercici podrem aplicar la nostra atenció i el nostre esforç a realitzar la nostra vida en plena llibertat sense lligams distorsionadors.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!