Resist, to exist. Actualment els eufemísticament anomenats mercats amb l’espolsada d’estora que fan sobre tots nosaltres mentre, a més dels mobles, s’enduen els immobles, se semblen més als pirates i als mafiosos que a una organització respectable i respectuosa de la llei. Si la llei no els atura caldrà la insubmissió d’aquesta llei i això és sa i necessari.
Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
He arribat a la conclusió que ocupar un immoble deshabitat d’una
entitat especuladora és ecològic, a més de socialment responsable.
No parlo de l’habitatge on vivim o de l’apartament de cap de setmana,
parlo del milió d’habitatges desocupats amb preus astronòmics a
tota espanya, dels quatre o cinc milions d’aturats i dels diners dels
impostos que cobra l’estat i que generosament dona per mantenir a flote o rescatar entitats financeres i que
amb aquests diners els caps executius es donen a si mateixos uns
dividends, comiats, jubilacions anticipades o pensions vitalícies
multimilionàries. Diu ara el Barroso, Caradurao, que tal volta, pot
ser , convindria, no aniria malament que aquestes entitats salvades
amb els diners de tots no repartissin dividens, que la UE s’hauria de pensar
el tema.
Mentre ells pensen, aquest centenars de milers de pisos o locals inutilitzats dels bancs són
un malbaratament colossal, ja que grans quantitats de recursos materials i
energètics s’ha esmeçat en la seva construcció amb seqüeles de
contaminació i residus tòxics de tot tipus.
Que grups humans desheretats aprofiten aquest espais és
responsabilitat social i que en comptes de construir altres cases
pròpies (tornant a gastar recursos i contaminant) utilitzen aquestes
és consciència ecològica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!