Està vist que els poders polítics estan nugats de peus i mans pels
poders financers. La enginyeria financera que els lliga és
elemental, un peó caminer ho sabria fer també, és un cercle molt
curt: els bancs fan préstecs per a les eleccions a zero interès, a
voltes perdonen fins i tot el capital i els governs rescaten els
bancs amb els nostres impostos. I cercles com aquests n’hi ha molts.
Cada dia augmenta el
número de famílies posades al carrer. Els bancs són una fàbrica
d’indignats.
De la indignació a l’acció.
Els desnonats pels bancs fan allò que no fan els poders públics i haurien de fer,
complir amb la Constitució Espanyola, que al títol I
“Dels drets i dels deures fonamentals”, diu a l’Article 47:
“Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els
poders públics promouran les condicions necessàries i establiran
les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan
la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal
d’impedir l’especulació. La comunitat participarà en les
plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!