Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
El serrell d’Anna Gabriel em fa pensar en la Cleopatra d’Elizabeth Taylor i m’imagino aquestes festes solsticials en regnes orientals , imperis caiguts, ritualitats extranyes i mons superats pel temps i la història. El poder de la eròtica i la eròtica del poder. Llet de burra, Marco Antonio, Julius Cèsar palmeres, triclinis, el Riu Nilo i luxe oriental.
Nogensmenys d’Artur Mas, en canvi, no hi ha cap cosa que em faci pensar en res, potser l’aspecte d’un polític mitjà europeu d’estètica luterana, o d’un venedor del Corte Inglés com podria ser Pedro Sànchez o Albert Rivera.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per eròtica, ja sia de poder o de qualsevol altra cosa (tret de la política): l’Inés Arrimades. Noia bònica i intel·ligent. Res a veure amb l’Anna Gabriel (pel meu gust i opinió, clar).
Més d’un potser dirà: “Quina opinió més jilipolles i protestant”; encertant-la al 50% (per lo menys), car no sóc luterà ni calvinista…
Atentament, i bona setmana
JJRiudoms, L’Arrimades és un producte de marqueting que a mi particularment no m’inspira tampoc, això no vol dir que no esté promocionada per engatusar pel físic a gran quantitat de persones, a les quals no m’atreveria a qualificar mai de “Jilipolles” d’altra banda.
Que et faci cap comentari sobre la comparació entre les dues elementes, no vol dir que hi estigui d’acord. Persevera que un dia l’encertaràs
En plenes festes no em pots demanar que afine molt la punteria. En un altre moment de l’any, Antoni , segurament m’hauria documentat abans sobre la història dels pentinats i els serrells.