Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

7 de setembre de 2014
2 comentaris

El mite de la gran explosió com a força del bé.

La nostra cosmovisió està històricament determinada i el segle XX ens ha donat un element simbòlic de primera magnitud: la bomba atòmica.
“Els bombardejos atòmics d’Hiroshima i Nagasaki produïts el 6 (Hiroshima) i el 9 d’agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l’ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoraren la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen fins a la data els únics bombardejos nuclears que han tingut lloc en temps de guerra.
Les justificacions dels bombardejos han estat tema de nombrosos debats i controvèrsies. Pels qui s’hi oposen, aquests bombardejos, que van matar sobretot civils, van ser inútils i són uns crims de guerra. Mentre, pels partidaris de recolzar la decisió, l’acció va servir per escurçar la guerra en molts mesos, ja que provocà la rendició del Japó i, per tant, se salvaren les vides de centenars de milers de soldats americans, així com de civils presoners en el territori que ocupaven els japonesos, conegut com la Gran Àsia oriental” . (viquipèdia).
Pels vencedors, la potència militar dominant actualment, el final de la guerra va ser l’inici del ple domini sobre el planeta.

Explosió nuclear en una gran ciutat. El final d'alguna cosa o l'inici creatiu de tot bé i pau?
Explosió nuclear en una gran ciutat. Destrucció i final d’alguna cosa o l’inici desitjable?

La utilització de bombes atòmiques per evitar la destrucció o per obtenir un bé està molt arrelat en l’imaginari col·lectiu americà, possiblement alimentat per les industries culturals i pels mitjans de comunicació.
Per exemple tenim Armageddon una pel·lícula dirigida l’any 1998 per Michael Bay. Una altra pel·lícula d’impacte des de l’espai, Deep Impact, s’estrenà dos mesos i mig abans d’Armageddon als Estats Units i fou aplaudida per alguns astrònoms com més encertada des del punt de vista científic, i la crítica també la va rebre bé, però Armageddon va recaptar molts més diners a tot el món.
L’argument tracta d’un enorme asteroide, de la mida de l’estat de Texas, que s’apropa a la Terra amenaçant de destruir-la per complet. A la NASA l’única solució que consideren viable és enviar un equip de perforadors l’asteroide per introduir a l’interior un cap nuclear que el divideixi en dos i, d’aquesta manera aconseguir que els dos trossos resultants passin per cada costat de la Terra sense tocar-la. Per això recorre a Harry S. Stamper (Bruce Willis), el millor expert en perforacions petrolíferes a alta mar, i al seu qualificat equip de perforadors.
Al igual que aquestes pel·lícules n’hi ha moltes en que bombes o míssils nuclears eviten desastres naturals de tot tipus, etc.

Imatge del film Armageddon, interpretació visual de l'explosió atòmica provocada de l'asteroide que salva el planeta Terra de la seva destrucció.
Imatge del film Armageddon, interpretació visual de l’explosió atòmica provocada de l’asteroide que salva el planeta Terra de la seva destrucció.

Però el mite de la gran explosió  no destructora  sinó com a força creadora impregna la ciència i arriba a la interpretació dels orígens i naturalesa de l’Univers:
Després de la Segona Guerra Mundial emergeixen dues possibilitats diferents. Una va ser la Teoria de l’estat estacionari de Fred Hoyle, en el qual a mesura que l’Univers s’expandeix es crea nova matèria. En aquest model, l’Univers és aproximadament el mateix al llarg del temps. L’altre va ser la teoria del Big Bang de Lemaître que va ser defensada i desenvolupada per George Gamow, qui va introduir la nucleosíntesi primordial del big bang, mentre els seus associats, Ralph Alpher i Robert Herman van pronosticar la radiació còsmica de fons.
El Big Bang és el model cosmològic de l’Univers que considera que aquest s’ha expandit fins al seu estat actual a partir d’una condició primigènia en la qual existien unes condicions d’una infinita densitat i temperatura.
És curiós que una gran explosió més que la fi d’una etapa d’ordre i harmonia es considere l’origen. Més que la causa de desordre i caos destructiu i decadent es considere una explosió primigènia l’origen d’un Univers (valgui la redundància)  sotmès a lleis universals.

Big-Bang, la gran explosió origen de tot. Però va ser el final d'alguna cosa?
Big-Bang, la gran explosió origen de tot. Però va ser el final d’alguna cosa?
  1. I would like to know if I can use this last image
    thanks
    obs: nice site, I’m brazilian and I like this site because the informations that brings!

Respon a Iago Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!