Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
El dilema de Junts pel Mas o Res.
Per a Artur Mas , si ell no és president, Catalunya no es mereix ser independent.
La transversalitat cap a la independència que diuen representar Junts pel Mas o Res ha obtingut 62 escons. La CUP no forma part d’aquesta candidatura transversal. Per què Mas o març? M’agradaria que algú m’expliqués per què el número 4 de la seva pròpia llista electoral i que lidera un partit que ells, els mateixos dirigents convergents (no la CUP) ara ensorren, per què ha de ser ell per nassos qui presideixi el camí cap a la independència del poble de Catalunya.
Per què les negociacions de les CUP amb Junts pel Mas o Res han de portar a l’extrem de fer president el número 4 dels 4 barruts dels corruptes convergents de les 4 barres?
El dilema de Junts pel Mas o Res que plantegen 62 diputats a un parlament de 135 durà el país a gastar milions d’euros més encara una altra volta en la joguina presidencial del Mas: pitjar el botonet de les eleccions cada vegada que ell opina que li convé. I això serà ja el fracàs definitiu de qui no podent ni liderar un parlament diu voler menar la independència de tot un país.
Respon a Artur Sixto Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aguilar, no et conec però tu parles com si coneguéssis tot déu de primera mà: des de l’Artur Mas fins l’últim votant de JxS, des del Pare Manel o Eduardo Reyes, fins a la totalitat dels propis simpatitzants o votants de la CUP, o d’altres formacions, independentistes o no, molts dels quals o bé desitgen investir en Mas, o no s’expliquen que la CUP estigui posant aquesta trava.
Trobo de mal gust que facis befa de Junts pel Sí, que han votat més de 1,6 milions de catalans, convertint-los en Junts pel Mas o Res. No només combregues clarament amb l’estigmatització de’n Mas, al que qualifiques de barrut, sinó que a sobre el fas culpable de ser mantingut per JxS com a candidat. Voldrieu molts que JxS el descartés, ho esperàveu, i oh sorpresa, JxS es manté unida. Quin greu.
Pretendre obligar JxS a renunciar al seu candidat es converteix en que el senyor Mas ha de marxar i s’hi nega.
I perquè ha de marxar, per cert? Ah, sí, perquè la CUP va jugar durant la campanya electoral a competir amb els campions del “Váyase señor Mas”, que no són altres que els de CSQEP. Ves per on, els que volen fer un país nou, net i tal, recorrent a l’estil de la vella política que volem veure desaparèixer. La del “calumnia que algo queda” i la de la mentida repetida mil vegades que es converteix en pensament únic. Campanya gràcies a la qual en Mas:
1) és un neoliberal – FALS
2) va reduïr els pressupostos (“retallades”) per gust – FALS
3) les “retallades” han suposat un “austericidi” terriblement dolorós – FALS
Els punts 1 i 2 no cal ni justificar-los perquè són prou evidents per qualsevol persona amb un mínim de coneixement. El punt 3 tampoc cal però no vull deixar de senyalar que un austericidi seria acabar amb l’austeritat, el contrari del que s’acusa en Mas, i el patiment social no ha tingut ni està tenint pràcticament res a veure amb les “retallades”. Les retallades en despesa social s’han evitat tant com s’ha pogut fins al punt que els darrers anys el percentatge de despesa social de la Generalitat ha sigut el més alt des del 1980. A més a més, en salut, que és amb el que més sovint es fa sensacionalisme propagandístic, la majoria d’indicadors han millorat: amb menys diners s’ha aconseguit millorar en comptes d’empitjorar.
És realment penós que des de Catalunya, des de l’independentisme!, es recorri a la mateixa desinformació que practiquen els nacionalistes espanyols i els unionistes catalans. Significa que tants anys de desinformació han calat a les tendres ànimes dels cupaires. És el que té l’excés de confraternització al carrer amb els mateixos que des de les institucions poc o res han fet al llarg de les darreres dècades. Aquells amb els que la CUP es disputa els vots. Vas prenent birres amb gent que parla i es vesteix com tu pel fet de ser de la mateixa generació, i que també manifesta posicions d’esquerra, i al final arregleu junts el món carregant la culpa als pares i/o la ciutadania més centrada políticament (que etiqueteu com a “dreta”). És l’ecumenisme anticonvergent. La reunió de Manresa semblava el Congrés Eucarístic.
La CUP està ara mateix fabricant propostes frenèticament, mirant de tapar amb elles l’únic motiu real, essencial, de desacord, que està impedint la investidura del nou president: el candidat. La CUP és incapaç de baixar del burro dalt el qual es va enfilar tota soleta, fent-li l’escaleta tot l’unionisme i nacionalisme espanyols. Això sí que ha estat una exhibició de política coral!
Els fets però, són tossuts. El 27S eren eleccions plebiscitàries al voltant de la independència unilateral, via full de ruta acordat. Es va guanyar la consulta obtenint una majoria parlamentària independentista, i ara és qüestió d’executar el full de ruta, per la qual cosa cal tenir president i govern.
Qui va guanyar de llarg les eleccions? Junts pel Sí. Qui és el seu candidat? Artur Mas, sabut per tothom des del primer dia. Per això precisament la CUP prometia no fer-lo president. Qui ha de formar govern? Només JxS, perquè la CUP no vol ser a cap govern.
Llavors, si la CUP no ha d’entrar al govern, que pari sisplau de voler negociar, imposar de fet, accions de govern que no tenen res a veure amb l’objectiu d’assolir la independència, sinó amb què volem fer quan siguem independents. Com si s’anés a formar el primer govern de la República, per treballar durant quatre anys en la seva construcció i tirar endavant les polítiques d’un programa de partit en comptes d’un full de ruta transversal de mesos.
Per altra banda, les propostes de caràcter legislatiu de la CUP, tampoc pinten res en la negociació per investir president, si no tenen a veure amb les passes a donar per assolir la independència, previstes al full de ruta, i sobre les quals no hi ha pas cap desacord rellevant que impedeixi investir president el candidat. Els objectius legislatius són cosa de la cambra, s’hauran de discutir i votar al Parlament entre tots (amb la CUP i la resta).
Realment no hi ha cap motiu per endarrerir la investidura. La CUP està embolicant la troca perquè no sap com fer-se enrere d’una promesa electoral que va fer, que no era pas la principal. L’important que prometia la CUP era tirar endavant la independència unilateral, i no ho està fent. Ens té parats. I es posa nerviosa veient que s’allarga l’aturada diguem-ne tècnica, que puja l’empipamenta general, però que JxS no retira el seu candidat. Ai!
La CUP sempre professa humilitat, però no en vol cap cura. Al contrari, es rebrinca i s’ho posa més difícil encara a sí mateixa.
Ara fa allò que en anglès en diuen xutar la llauna carrer avall (to kick the can down the road), és a dir ajornar la resolució del problema, fins al 27 de desembre. Anirà d’un dia que no sigui pels Sants Innocents. Serà la particular loteria de Nadal dels catalans, veure quin “premi” ens cau aquell dia… Els cupaires posaran al bombo totes les seves boles (en doble sentit figurat) i que tinguem sort.
Personalment, no els compro cap CUPó nadalenc ni crec que ho faci ningú ja. Aquest diumenge ens han expressat clarament que són del “sostenella y no enmendalla”. Diuen que repetir les eleccions seria un desastre i és veritat, com és veritat que no ho vol ningú, però ens hi abocaran per la seva incapacitat de moure’s d’on s’han posat. Diuen que es mouen molt, però tan sols s’agiten in situ.
L’element clau ja va ser negociat amb la CUP i tirat endavant: la resolució del 9 de novembre. Superada aquesta etapa, que ho posava tot en marxa, sols restava investir en Mas president, formar govern i tirar milles. El govern en funcions ho té tot a punt, decrets i projectes de llei ja redactats. Però la CUP s’ha bloquejat i ens empantanega. Mentrestant, l’estat espanyol ho aprofita.
Aguilar, acabo amb una observació al teu respecte. Trobo molt lamentable que usis un llibre de Mn Ballarín, que ha recolzat JxS i en Mas un munt de vegades, per a insultar en Mas. I trobo una pena que caiguis com molts de la CUP en el llenguatge del menyspreu, en el discurs de l’odi. No és així com es construeix cap “país nou”. I molta gent ja està dient que per això no es compti amb ella. De moment no consta que hagueu eixamplat cap base, sinó que l’esteu minant.
Artur Sixto, gràcies per la teva extensa explicació tant bé argumentada amb la qual respons a les preguntes formulades. Apart també reprens les formes del meu text (que reconec destralera). Però m’agrada tocar el voraviu, sobre tot quan saps que l’assumpte no és de lletres sinó de nombres. Hem d’assumir que entre els 135 escons elegits pel poble de Catalunya, 62 escons mai serà una majoria sobre 73 que no volen Mas de president , ho pintes blanc, negre o de colors.
Francesc, dius que és una qüestió de xifres, donem-hi un cop d’ull.
El teu escrit no anava precisament d’aritmètica. Deies, sí, que JxS només té 62 de 135 escons. Aquí s’acaben les teves xifres, i comença la diatriba contra en Mas, acusant-lo d’imposar-se.
Si fos una qüestió de xifres tan simple com dius, JxS no podria “imposar” en Mas.
Dius que una majoria de diputats i catalans no volen en Mas de president. Cert. Però enlloc del món s’investeixen presidents que siguin adorats per la majoria. Són investits els que són més votats que la resta.
Hi ha algun altre candidat a Catalunya amb més suport que en Mas? No. Llavors qui ha de ser president sinó ell? Vols que declarem desert el concurs? Infeliçment, les normes no preveuen la formació de governs assemblearis sense president (ni a Catalunya, ni enlloc).
Segons la teva lògica, al món només podrien ser presidents aquells que guanyéssin per majoria absoluta, perquè sinó, havent-hi més diputats que no el volien dels que sí el volien, estaria malament “imposar-lo”.
Aquesta película que us munteu molta gent, enrabiats per la tírria que teniu a en Mas i a CDC, és senzillament grotesca. Les coses no són i no funcionen com les pintes.
Blanc, negre o de colors: 1) no hi ha cap candidat amb més suport que en Mas; 2) JxS no el retirarà perquè caigui malament a molts cupaires; 3) la CUP-CC té a les seves mans investir el president que més gent desitja (en particular la immensa majoria d’independentistes) i tirar endavant el full de ruta que era el principal compromís electoral; 4) si la CUP-CC s’espavila a polir la seva anàlisi i la seva lògica, en Mas obtindrà més vots a favor que en contra i l’haurem investit president; 5) a partir d’aquí comença la batalla política amb Espanya i ens cal anar absolutament units per tenir poder vènçer – espero que els cupaires facin net a les golfes, de velles fòbies.
Doncs sembla que les negociacions van pel camí de l’acord, Artur Sixto. Tant de bo que les polítiques anti-corrupció funcionen tant bé com les de les retallades.
Lamentablement, a la CUP no crec que canvii gaire la proporció de Manresa, de gent a favor o en contra d’investir en Mas.
Dels quatre negociadors de la CUP, la Reguant i la Gabriel ja han expressat clarament que els sembla insuficient el possible acord en general, i continuen exigint un president “de consens”. I han expressat que elles no tancaran un acord sinó una proposta d’acord, posant l’èmfasi en que l’assemblea del 27 serà la que decideixi. Aquest parell i força més dels qui lideren aquest sector de la CUP o més apareixen als mitjans i xarxes socials estan clarament contra l’acord i volen eleccions tot i no dir-ho.
Penso que el dia 27 el moviment independentista s’endurà una terrible desil·lusió, i que la CUP s’haurà carregat en un sol dia el crèdit i la simpatia que s’havia guanyat durant tants anys de bona feina als ajuntaments.
Aguilar, no et conec però tu parles com si coneguéssis tot déu de primera mà: des de l’Artur Mas fins l’últim votant de JxS, des del Pare Manel o Eduardo Reyes, fins a la totalitat dels propis simpatitzants o votants de la CUP, o d’altres formacions, independentistes o no, molts dels quals o bé desitgen investir en Mas, o no s’expliquen que la CUP estigui posant aquesta trava.
Trobo de mal gust que facis befa de Junts pel Sí, que han votat més de 1,6 milions de catalans, convertint-los en Junts pel Mas o Res. No només combregues clarament amb l’estigmatització de’n Mas, al que qualifiques de barrut, sinó que a sobre el fas culpable de ser mantingut per JxS com a candidat. Voldrieu molts que JxS el descartés, ho esperàveu, i oh sorpresa, JxS es manté unida. Quin greu.
Pretendre obligar JxS a renunciar al seu candidat es converteix en que el senyor Mas ha de marxar i s’hi nega.
I perquè ha de marxar, per cert? Ah, sí, perquè la CUP va jugar durant la campanya electoral a competir amb els campions del “Váyase señor Mas”, que no són altres que els de CSQEP. Ves per on, els que volen fer un país nou, net i tal, recorrent a l’estil de la vella política que volem veure desaparèixer. La del “calumnia que algo queda” i la de la mentida repetida mil vegades que es converteix en pensament únic. Campanya gràcies a la qual en Mas:
1) és un neoliberal – FALS
2) va reduïr els pressupostos (“retallades”) per gust – FALS
3) les “retallades” han suposat un “austericidi” terriblement dolorós – FALS
Els punts 1 i 2 no cal ni justificar-los perquè són prou evidents per qualsevol persona amb un mínim de coneixement. El punt 3 tampoc caldria però no vull deixar de senyalar que un austericidi seria acabar amb l’austeritat, el contrari del que s’acusa en Mas, i el patiment social no ha tingut ni està tenint pràcticament res a veure amb les “retallades”. Les retallades en despesa social s’han evit tant com s’ha pogut fins al punt que els darrers anys el percentatge de despesa social de la Generalitat ha sigut el més alt des del 1980. A més a més, en salut, que és amb el que més sovint es fa sensacionalisme propagandístic, la majoria d’indicadors han millorat: amb menys diners s’ha aconseguit millorar en comptes d’empitjorar.
És realment penós que des de Catalunya, des de l’independentisme!, es recorri a la mateixa desinformació que practiquen els nacionalistes espanyols i els unionistes catalans. Significa que tants anys de desinformació han calat a les tendres ànimes dels cupaires. És el que té l’excés de confraternització al carrer amb els mateixos que des de les institucions poc o res han fet al llarg de les darreres dècades. Aquells amb els que la CUP es disputa els vots. Vas prenent birres amb gent que parla i es vesteix com tu pel fet de ser de la mateixa generació, i que també manifesta posicions d’esquerra, i al final arregleu junts el món carregant la culpa als pares i/o la ciutadania més centrada políticament (que etiqueteu com a “dreta”). És l’ecumenisme anticonvergent. La reunió de Manresa semblava el Congrés Eucarístic.
La CUP està ara mateix fabricant propostes frenèticament, mirant de tapar amb elles l’únic motiu real, essencial, de desacord, que està impedint la investidura del nou president: el candidat. La CUP és incapaç de baixar del burro dalt el qual es va enfilar tota soleta, fent-li l’escaleta tot l’unionisme i nacionalisme espanyols. Això sí que ha estat una exhibició de política coral!
Els fets però, són tossuts. El 27S eren eleccions plebiscitàries al voltant de la independència unilateral, via full de ruta acordat. Es va guanyar la consulta obtenint una majoria parlamentària independentista, i ara és qüestió d’executar el full de ruta, per la qual cosa cal tenir president i govern.
Qui va guanyar de llarg les eleccions? Junts pel Sí. Qui és el seu candidat? Artur Mas, sabut per tothom des del primer dia. Per això precisament la CUP prometia no fer-lo president. Qui ha de formar govern? Només JxS, perquè la CUP no vol ser a cap govern.
Llavors, si la CUP no ha d’entrar al govern, que pari sisplau de voler negociar, imposar de fet, accions de govern que no tenen res a veure amb l’objectiu d’assolir la independència, sinó amb què volem fer quan siguem independents. Com si s’anés a formar el primer govern de la República, per treballar durant quatre anys en la seva construcció i tirar endavant les polítiques d’un programa de partit en comptes d’un full de ruta transversal de mesos.
Per altra banda, les propostes de caràcter legislatiu de la CUP, tampoc pinten res en la negociació per investir president, si no tenen a veure amb les passes a donar per assolir la independència, previstes al full de ruta, i sobre les quals no hi ha pas cap desacord rellevant que impedeixi investir president el candidat. Els objectius legislatius són cosa de la cambra, s’hauran de discutir i votar al Parlament entre tots (amb la CUP i la resta).
Realment no hi ha cap motiu per endarrerir la investidura. La CUP està embolicant la troca perquè no sap com fer-se enrere d’una promesa electoral que va fer, que no era pas la principal. L’important que prometia la CUP era tirar endavant la independència unilateral, i no ho està fent. Ens té parats. I es posa nerviosa veient que s’allarga l’aturada diguem-ne tècnica, que puja l’empipamenta general, però que JxS no retira el seu candidat. Ai!
La CUP sempre professa humilitat, però no en vol cap cura. Al contrari, es rebrinca i s’ho posa més difícil encara a sí mateixa.
Ara fa allò que en anglès en diuen xutar la llauna carrer avall (to kick the can down the road), és a dir ajornar la resolució del problema, fins al 27 de desembre. Anirà d’un dia que no sigui pels Sants Innocents. Serà la particular loteria de Nadal dels catalans, veure quin “premi” ens cau aquell dia… Els cupaires posaran al bombo totes les seves boles (en doble sentit figurat) i que tinguem sort.
Personalment, no els compro cap CUPó nadalenc ni crec que ho faci ningú ja. Aquest diumenge ens han expressat clarament que són del “sostenella y no enmendalla”. Diuen que repetir les eleccions seria un desastre i és veritat, com és veritat que no ho vol ningú, però ens hi abocaran per la seva incapacitat de moure’s d’on s’han posat. Diuen que es mouen molt, però tan sols s’agiten in situ.
L’element clau ja va ser negociat amb la CUP i tirat endavant: la resolució del 9 de novembre. Superada aquesta etapa, que ho posava tot en marxa, sols restava investir en Mas president, formar govern i tirar milles. El govern en funcions ho té tot a punt, decrets i projectes de llei ja redactats. Però la CUP s’ha bloquejat i ens empantanega. Mentrestant, l’estat espanyol ho aprofita.
Aguilar, acabo amb una observació al teu respecte. Trobo molt lamentable que usis un llibre de Mn Ballarín, que ha recolzat JxS i en Mas un munt de vegades, per a insultar en Mas. I trobo una pena que caiguis com molts de la CUP en el llenguatge del menyspreu, en el discurs de l’odi. No és així com es construeix cap “país nou”. I molta gent ja està dient que per això no es compti amb ella. De moment no consta que hagueu eixamplat cap base, sinó que l’esteu minant.
Artur Sixto, no t’encaparris. La profunditat d’Aguilar es d’antologia. Suposo que mentre escribia, l’hi anava sortint acné a la cara.
Sí, sóc jove i immadur. Salut Joan.