Castell de somnis de Francesc Aguilar

Citació previa: “René Magritte  fou un pintor belga, figura principal del moviment surrealista.

Va néixer a Lessines i va estudiar a l’Acadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les‎. La seva primera exposició individual va ser inaugurada a Brussel·les l’any 1927. En aquells moments ja havia començat a pintar en un estil proper al surrealisme, que va predominar durant tota la seva carrera artística. Hàbil i meticulós en la seva tècnica, és notable per obres que tenen juxtaposició d’objectes comuns en contexts poc habituals donant així un nou significat a les coses familiars. Aquesta juxtaposició es denomina sovint realisme màgic, del qual Magritte és el màxim representant.

L’ús representacional d’objectes com una cosa diferent del que semblen es fa palès a la seva pintura “La traïció de les imatges” (La trahison des images), que mostra una pipa que sembla el model d’un anunci per a un estanc. Magritte va pintar a sota de la pipa “Això no és una pipa” (Ceci n’est pas une pipe), que sembla una contradicció, però que significa que la imatge de la pipa no és en si mateixa una pipa. (Al seu llibre Això no és una pipa, el crític francès Michel Foucault tracta d’aquesta obra i de la seva paradoxa). Va morir el 15 d’agost de 1967 a Brussel·les.” ( De la viquipèdia)

Està vist que René Magritte té deixebles avantatjats al camp de la política catalana que s’ha destapat en aquesta Diada 2012 : tenim a Antoni Duràn i Lleida per part de Unió i Pere Navarro per part del PSC, els quals contra tota evidència s’obstinen en negar que la manifestació de la Diada per Catalunya, nou estat d’Europa sigui una manifestació independentista.

El Moviment Surrealista conquesta la política catalana, doncs. O pot ser aquestes persones no en són de polítics (Ces hommes ne sont pas politiques), i són uns simples demagogs?