Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

24 d'agost de 2017
0 comentaris

Defendre els drets humans no és islamofòbia.

Les persones que rebugem l’Islam sovint som titllats d’islamòfobs i la nostra “malaltia” seria la islamofòbia, ja que amb aquesta etiqueta ens estan tractant com a malalts. Aquesta designació no és neutral ni innocent. La malaltia és una cosa que et passa a tu, el pacient, sense causa externa fora d’allò normal i una fòbia és “una por intensa i específica a objectes i situacions concretes, com ara als espais oberts (agorafòbia) o als llocs tancats (claustrofòbia)” (viquipèdia).

D’entrada direm que no tenim por a l’Islam i per tant res d’islamofòbia. Hauriem de dir també  però  que les “filies” poden ser malalties i que més enllà d’una “simpatia apassionada per una cosa” poden ser malalties molt greus, com l’hemofília, la zoofília, la necrofília o …  la islamofília.

Perquè estimar una religió basada en Al·là, un ser imaginari com pot ser Yavé o Dèu, que només presentar-se a Mahoma parla de guerra santa (i funcionar, va funcionar aquesta guerra). Perquè  estimar una religió fonamentada en la guerra santa impulsada pels seus imams el magnetisme dels quals consisteix en reprimir les dones i impulsar una societat de religió única i por. Perquè estimar una religió  basada en dictadures confesionals medievals sustentades en la ignorància, la superstició i violència de fonament religiós… estimar aquesta religió és una malaltia mental molt greu i un atentat als drets humans. Perquè rebutjar l’Islam, més que un dret humà, és un deure humà.

Ni imams ni burkas

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!