Castell de somnis de Francesc Aguilar

Veritablement
l’oratge aquest estiu s’està confirmant plujós i ennuvolat. Les
caminades entre la ratja de Benicàssim i el planetari del Grau de
Castelló (anada i tornada) són ara intermitents i passo més estona
enganxat a l’ordinador. M’agrada l’immersió en la crepuscultura
estiuenca, però.

Les hores de
trànsit de la nit al dia i del dia a la nit, de les sis del matí a
les vuit i de les set de la vesprada a les nou són les més intenses
en canvis i també les més fresques. Però la majoria de la gent aprofita les primeres hores per al
treball o dormir i les segones en lleure. Per això les passejades matutines són més solitàries. M’agraden aquestes hores de
transició. Com la vora del mar canvia cada sis hores amb les marees i passen
de ser mar a ser terra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!