Castell de somnis de Francesc Aguilar

Com deia en una altra entrada, crec ­que aquest grup de diputats
es pot aconseguir. Tot això no s’ha de quedar en un somni
inassolible .

Podem tenir representació allà si passem de l’atenció
als grups polítics catalans (si s’ajunten o es separen, qui és la
figureta que encapçala, etc.) a posar l’atenció i l’accent en els
electors, els ciutadans independentistes que tenen dret a ser
representats als òrgans democràtics existents, en definitiva, en el
poble de Catalunya, el veritable protagonista de la seva
independència.

Imaginem que el tema
central de totes les tertúlies sigui el dret a decidir, que la
qüestió que es plantegen és : Unionisme o independència? Suposem que ja el votant visualitza la prioritat de d’independència
per damunt d’altres necessitats. Donem per fet que la majoria de
catalans admet que la independència és el principi de la solució
de la majoria dels problemes dels catalans.
Conjecturem que es dona el consens majoritari entre la ciutadania de
votar candidatures o candidatura declaradament independentista:

Com
sap aquest votant que el seu vot no serà un vot dispers en un mar de
sigles? Quina candidatura independentista de les existents mereix ser
votada, per la seva capacitat d’acció i perquè aplegarà més vots?

PRIMERA
OPCIÓ. REACCIÓ DAVANT UN FET EXTRAORDINARI

Vist
que el poble de Catalunya és més reactiu que actiu i desperta de la
letargia per reacció (p.e: Guerrad’Irak →
Zapatero
a la Moncloa; linxament de Carot →
Carot
i set
diputats
d’ERC al parlament de Madrid; sentència de l’estatut →
manifestació
del
10J;
etc.), una proposta seria que un aconteixement molt esponerós i
visible d’Espanya contra Catalunya fes reaccionar el poble de
Catalunya a les urnes de forma defensiva.

Hauria de ser un fet vistós i ben
espectacular, perquè ja sabem que a la gran majoria sentir parlar de
lleis o de aspectes molt abstractes és perdre el temps. La majoria
dels votants no entenen les conseqüències de les barbaritats que ja
ara ens estant fent des de Espanya si no les visualitzen molt
clarament. Ep! Que no estic pensant en l’escarni públic per l’Aznar a Carot Rovira a la
plaça Sant Jaume o a la Xina Popular, que no
serviria ja per a res (pobrissó). Ni tampoc que tirin en flames
Duran vestit de bonzo d’una torre de la Sagrada família (encara que molts
li agrairíen el sacrifici).

SEGONA OPCIÓ. UNA RONDA PRÈVIA

Existeix la temptació de la creació d’una
mena d’agència independentista d’avaluació. Ja en les autonòmiques
es va proposar un senat de savis. Aquesta
funció la podria exercir també ara el Consell
Nacional per la Independència o
l’Assemblea Nacional Catalana.

Qualsevol
d’aquestes entitats independentistes, i d’altres, a pesar de la seva
importància també tenen el mateix problema de reconeixement per
part de les pròpies candidatures o de l’electorat. Qui avalua i qui
legitima l’agència d’avaluació? Tal volta el poble de Catalunya en
unes eleccions generals …

En fi, això no s’acabaria mai. Cap de les opcions la veig factible.

Cal que la unitat del vot
independentista, (que actualment està dispers en multitud de
partits) sigui una realitat. Cal una reordenació de l’electoral en
funció de l’interès dels catalans, no en funció de la segmentació
que propicien les organitzacions tradicionals (continuarà).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!