Castell de somnis de Francesc Aguilar

¿Com
aconseguir un grup de catalans independentistes a les corts del Rei
Joan Carles I d’Espanya.

En una entrada anterior comentava que cal
passar de l’atenció als grups polítics
independentistes catalans (si s’ajunten o es separen, qui és la
figureta que encapçala, etc.) a posar l’atenció i l’accent en els
electors independentistes, que volen una candidatura molt clara en la
qual l’electorat pugui confiar.

Com
diu Capdevila en aquest
article,
del tradicional peix al cove (que ja no es creu ni ell) d’en Pujol,
estem passant a que ens roben el peix i ens traguen el cove, no hi ha
res a fer a Madrid. Però això es mirant l’assumpte des de la
perspectiva convencional, de treball de diputat espanyol.

Encara que allà no es pot fer política convencional, això no vol
dir no anar a Madrid, ja que el elector independentista vol
aprofitar l’ocasió d’expressar la seva opinió en uns comicis que
estem pagant tots. Hem d’anar a Madrid i hem de pensar què fer a les
corts:

Els diputats independentistes que representen els catalans, per tant,
no poden anar a Madrid fent el mateix paper de comparsa de la resta
de partits dinàstics, han d’actuar ara com a independentistes a les
corts, han de desentonar de la resta de grups que conformen el cor
polifònic del parlament espanyol.

Però també han d’actuar aquí abans en la campanya de forma
trencadora. Cal diferenciar la candidatura independentista de la
resta d’opcions que van al congrés a governar Espanya.

Doncs bé, va la proposta:

I. EL PROGRAMA ELECTORAL

La política i l’economia mundial,
europea, espanyola i catalana evolucionen de forma espectacular. Els
independentistes al congrés de Madrid han d’escriure en lletres ben
grosses què aniran a fer. No és el moment de molta lletra menuda
com si visquérem un moment d’estabilitat.

II.
LA CANDIDATURA INDEPENDENTISTA

Els
candidats ideals haurien de ser artistes escènics, actors i còmics independentistes, persones que tinguin sentit de la posada en
escena i sense por escènica. El nostre problema no és de legalitat,
és polític i allà no tenim res a guanyar. Aniran a fer saber al
món que volem la independència amb tota claredat.

III.
LA CAMPANYA ELECTORAL

La
campanya més que publicitària, ha de ser un espectacle. Ha de ser
la mostra d’allò que serà l’acció parlamentària a les corts del
Rei Joan Carles I d’Espanya. Cal escenificar una forma trencadora i
imprevista d’afrontar la campanya i que faci visible per analogia
què faran els diputats independentistes a Madrid. Una campanya que
induïsca a
pensar com plantejaran el conflicte amb Espanya en les seves pròpies
corts legislatives.

I aquesta és la proposta que faig. Visca l’art i la vida!!!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!