Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Hi ha una cosa de positiva en l’affair Peces-Barba (i les seves freqüents i necessàries bombes espanyoles sobre Barcelona per mantenir l’espanyolitat de Catalunya). Aquest cony d’espanyol ha disparat l’interès dels catalans per la història dels bombardejos sobre la nostra terra i reflexionar una vegada més sobre aquests terribles fets.
Com que la transició política a Espanya es va tancar en fals, encara no afrontem el passat amb normalitat ni tenim una visió franca de la realitat, els memorials democràtics avancen amb dificultat, les memòries històriques difícilment recorden, les foses comuns continuen anònimes, els noms dels carrers tornen a ser els franquistes, el Valle de los Caidos ens costa un dineral, etc.
Per a que no ens oblidem de la gravetat del passat i que hem estat massacrats una i altra vegada caldria conèixer més i millor la nostra història i tenir molt de compte amb la censura que des del poder s’ha exercit sobre les històries oficials per esmorteir la consciència col·lectiva, amagar i falsificar els fets.
En aquesta web, vídeos de JORNADES HISTORIA I CENSURA, 2011, amb Jordi Bilbeny, que he vist molt interessants.
Sobre els bombardejos, adjunte enllaços que corren per la xarxa:
Noms propis dels bombardeigs de Barcelona: Lluís Segalà. En memòria de la dignitat de les persones assassinades en els bombardeigs de la capital catalana que fan riure a Peces-Barba.
Són coses que els botxins no obliden, i que devem recordar nosaltres.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
sempre es parla de Barcelona, però els españols sempre han tingut clar quin era el seu territori d’invasió periòdica. Van destrossar els bombarders italians Alcoi, Alacant, Elx,…València, Nules, Tarargona, Barcelona, etc. Un cas paradigmàtic per a tu, com a castellonenc de la Plana, fou Nules, on la població, com saps és profundament de dreta, però antifranquista. A Nules no hi havia cap justificació, doncs és un municipi rural, sense gens d’indústia encara avui. Els nulencs no donaven crèdit de que Franco els estiguera bombardant fins al punt d’haver “d’emigrar” a la Vilavella, municipi originari de Nules, muntanya amunt. Fa anys vaig escriure un article al volytant de les conseqüències dels bombardeigs, com eren els RFUGIS.
Te l’enllace i que et/vos faça bon profit. Ací
REFUGIS ANTIAERIS: UNA PRECISICIÓ,el vaig entitolar.
Gràcies per il·lustrar les conseqüències de la aparició dels bombardejos aèris com forma de fer la guerra, en el camp de la construcció de refugis .
La entrada completa teva és prou erudita, intens discòrrer per peripècies constructives. M’ha recordat Vicente Sarrablo Moreno, arquitecte també estudiós del tema volta catalana, Director of the Barcelona Ceramic Tile Studies Department, ESARQ – UIC i que forma part del ASCER’s Network of Ceramic Tile Studies Department
Aquest senyor no és del PSOE….doncs i això???:
Els socialistes només guanyarien a Catalunya…Només a Catalunya el PSOE es manté com a força més votada..
Jo no es perquè el PP no vol la independència de Catalunya…perquè així “jamas de los jameses” tornaria el PSOE a governar en Expaña..
Aquí som o ximples o gilipollas…o las dos cosas mi Capitán.