Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

23 d'agost de 2014
0 comentaris

Fe (1/2)

De fet, “ateisme” és un terme que ni tan sols hauria d’existir. Ningú s’ha d’identificar com un “no-astròleg” o un “no-alquimista”. No tenim paraules per a les persones que dubten que Elvis segueix viu o que els alienígenes han travessat la galàxia només per molestar els ramaders i el seu bestiar. L’ateisme no és més que els sorolls que fa la gent raonable en presència de creences religioses injustificades.

— Sam Harris, Letter to a Christian Nation

L’ateisme te moltes maneres d’afrontar l’embat de les societats creients que, ja siga d’una o altra creença, fe o visió religiosa, s’ensenyorien pel planeta.

D’una banda podem directament debatre i argumentar l’existència o no de Déu ( o déus) de les altures, la nostra capacitat per accedir al seu coneixement, la incoherència de les descripcions de la seva naturalesa o les seves lleis atribuïdes pels creients, etc.

D’altra banda com que les mateixes religions afirmen que la comunicació amb déu, l’acceptació de la presència déu i els seus designis ve per “la fe” i no la “demostració  científica” o “lógica“, cal oblidar déu i fer drecera pel camí de la mateixa “fe” de les persones. Per tant, també existeix una altra via de “explicació” de l’ateisme que incideix en la propia persona més que en la deïtat.

Doncs és això el que cal estudiar, aquest mecanisme psicològic aberrant i contra natura que fa que individus normals i fins i tot d’elevada cultura per a moltes activitats humanes i intel·lectuals hagin creat una zona d’exclussió al seu cervell, la zona zero de “la fe“, que domina la seva vida, i ara ho estem comprovant en l’estat espanyol, “la fe” dels ministres Wert i Gallardón que  també volen regir i controlar les nostres vides des de la seva malaltissa secta religiosa.

Alehores cal estudiar la naturalesa de “la fe”, el procés d’implantació de la societat, centres educatius, família i entorn, en les persones. La fe religiosa no entra de natural en les persones. Perquè fa falta molta violència i pressió psíquica de la família i societat per a modelar una personalitat creient. També cal estudiar les conseqüències de viure en societats governades per aquest artefacte configurador de cosmovisions que és la “fe religiosa” “creença”o simplement “fe”.

Amb aquesta intenció ja vaig fer una entrada anterior “La fe en Déu no és una virtut“. En la següent entrada intentaré desgranar aquestes primeres idees de forma més detallada i si pot ser,  rigorosa i sistemàtica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!