Castell de somnis de Francesc Aguilar

Mentre el PSOE-PSPV , Compromís, EUPV i el PPCV pasturin una població espanyolitzada per a la qual “català” i “valencià” són termes antagònics i “espanyol” i “valencià” gairebé coincidents, el republicanisme sobiranista valencià, que ERC-ERPV no ha assumit oficialment, no té res a fer sinó contemplar dolçament l’extinció del País.

Esquerra Republicana celebra la Conferència Nacional per la República Catalana, un espai per al debat sobre el procés d’independència, la transició nacional i el nou país que volem, obert a la participació de tothom que vulgui aportar la seva opinió per construir conjuntament un futur lliure, millor i més just per al nostre país.

El Plenari de la Conferència Nacional se celebrarà els dies 6 i 7 de juliol a l’Hospitalet de Llobregat.

A continuació adjunte enllaços a la ponència i esmena de Joaquim Auladell:

Ponència d’ERC de la Conferència sobre la República Catalana i esmena de Joaquim Auladell a favor de la República Valenciana

Presentació, per a la justificació i defensa, d’una esmena d’addició en la ponència de la Conferència Nacional d’Esquerra Republicana

Situació: “4.3. Estructures d’Estat i polítiques a desenvolupar amb relació als Països Catalans” (“L’horitzó de la reunificació dels Països Catalans”  en l’anterior versió de l‘Índex de la ponència)

Text: [Incorporar al projecte nacional el programa polític] Per la República Valenciana(independent, sobirana, no identitària i membre de  l’ONU, portada formalment i democràtica per la població de la Comunitat Valenciana i molt possiblement amb la Proclamació de Unilateral de Sobirania per la majoria de diputats al Parlament valencià) impulsada pel bloc de forces sobiranistes del País Valencià.

Justificació: 

La ponència és per avançar, aprofundint i sobretot concretant, la política d’ERC. ERC afirma que la nació són els Països Catalans, però cal concretar hic et nuncaquesta política als territoris i unitats administratives, parlar de”la resta dels Països Catalans” dóna la idea d’un garbuix o d’una massa mal coneguda: CAC, “Catalunya”, el Principat, tenen cara i ulls,  una configuració, però “la resta”, no.

Establert el principi que la nació són els Països Catalans es pot parlar políticament i se n’ha de parlar encara que s’hagi de reconèixer que no s’hi té força per actuar-hi políticament. Aquest no és el cas del País Valencià  (Comunitat Valenciana en el llenguatge oficial colonial): ER no hi té representació parlamentària ni al Parlament territorial ni a l’interterritorial (estatal) però hi té un gruix de militants i votants. ER s’ha presentat a eleccions al País Valencià, Junqueras ha dit que ER participarà en les eleccions però que encara no sap com, Cerdà va manifestar el febrer que estava molt esperançat amb Nosaltres Els Fusterians i que el 25 d’Abril hi hauria noticies. 

L’esplèndida exposició “El  valencianisme  republicà” de la Fundació Josep Irla demostra que Esquerra avança amb pas ferm i segur al PV.

D’aquí uns mesos començarà una cascada d’eleccions i ER no ha d’anar amb el Tripartit valencià (Compromís, PSOE i Esquerra Unida, encantats amb la idea que “ara ens toca”) i Acció Cultural, la cultura és incapaç de salvar ni la cultura, no ha d’anar amb l’Espanya plural bipartidista. 

Allò que proposo i desitjo és el bloc sobiranista de ER, la resta de Fusterians i la Coalició Sobiranista (RV/PVE i ENV).

Els elements d’aquest possible bloc es debaten entre una República Valenciana que pugui federar-se amb l’entrevista República Catalana i la segregació de l’Estat espanyol (que serà ja post-Estat espanyol) i la incorporació de municipis aïllats del PV a la República Catalana. La incorporació de persones aïllades en la República Catalana és una sortida vergonyant, la renúncia a la  “nació completa i la sol·licitud de l’estatut de refugiat. Estem malament, però no tant!

El programa  de República Valenciana té la coherència fusteriana d’avançar en tots els territoris el màxim possible, no esperar l’últim per fer el salt tots junts i la coherència republicana que el poble s’ha d’alliberar ell mateix, si és alliberat no és alliberat.

Necessitem una línia política al País Valencià i la Conferència pot ser una ocasió immillorable.

Per la República Valenciana!

Joaquim Auladell

1-5-13