Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Avui no tinc ganes de parlar de coses que no hi són. No tinc ganes
de parlar ni de Gaddafi, ni del corredor mediterrani ni d’ETA.
Gaddafi és mort, el corredor és una teranyina que cobreix la
península i ETA diu adéu a les armes.
Gerard Quintana, el cantant de Sopadecabra, no és mort ni
desaparegut. Però no penso prendre postura ni faré judicis sobre
quina llengua parla ningú a la seva casa. Crec que el català ha de
ser l’única llengua oficial a l’estat independent de Catalunya. Però
de la porta de casa endins tot hom és lliure i sobirà, o millor (no
fa falta cap estorí d’Ikea a la porta), tot hom té dret a la
república independent de ca seva.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs no, i doncs no perquè l’unica manera de mantindre la llengua viva és parlar-la als teus fills.
I doncs no, i doncs no de nou perquè quan un estima la seua llengua no pot fer més que parlar-la als seus fills, no té opcions, és innat. Altres postures fan vore la macança d’estima per eixa llengua, i cobrar entrades a concerts per vendre mentides és despreciable.
Tot és ridícul, un independentista que parla en espanyol…jajaja.
És com si un del Opus Dei es casés amb una mora, resés 5 vegades al dia mirant a la Meca i complís el Ramadan.
Que vagi al psiquiatre, aquest noi és bipolar