Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Hola, sóc Déu. Normalment no tinc contacte ni em comunico amb l’Univers, menys amb els humans, però donada la visió tan equivocada, quasi insultant, que teniu la humanitat del meu ésser, he decidit desfer malentesos:
Per escomençar, estic sorprès de sentir que jo he creat l’Univers. Sí home, no tinc una altra cosa que fer que crear universos!. No sóc creacionista (El creacionisme és una creença religiosa segons la qual l’univers i totes les coses han estat originats per un acte creador), i és que ho sé de ciència certa.
Per tant, ni sóc teista ni deista:
- els teistes, que creuen en els llibres sagrats revelats i en la intervenció de Déu en les qüestions humanes a través de profetes i missatgers.
- els deistes, que rebutgen la religió organitzada i argumenten que Déu és el creador del món però que no intervé de forma alguna en els quefers del món.
I compte, que consti que no tinc res en contra de l’Univers, però és que no em veig atrafegat fent i desfent Big Bangs, espansionant l’univers a una velocitat més gran que la de la llum, remenant infinitat d’energia i matèria fosca, fent rodar innombrables galàxies totes diferents i amb el seu foradet negre al bell mig. I després infinites estels, i planetes i espais interminables, i cometes, i satèl·lits. És que m’heu vis cara de xinès? Quina fartà de feina!
Com he dit abans, entre el vostre Univers i jo no hi ha friccions destacables, podem dir que impera la coexistència pacífica, cadascú a la seva casa i Déu en la de tots (he he, és broma, Déu sóc jo i no em fico en la casa de ningú). Encara que sóc omnipresent, si voleu que ho diga de forma petulant, som en dimensions diferents i plans de realitat incompatibles el vostre Univers i jo.
D’altra banda, sóc infinit amor , devoció i lliurament, però això entès en sentit holístic o ecologista, cercant l’harmonia autoregulada del tot . Per això permeto que el lleó es menge el xai i el falcó el colom. No entenc com els humans, sabent que sóc totpoderós i etern, podeu imaginar que em concentro especialment a la Via Làctia, els Sistema Solar, el Planeta Terra i els éssers humans que l’habiten. No només això, sinó que penseu que m’interessa el comportament particular de totes i cadascuna de les persones vives i mortes. Per favor, jo espieta! Un poc de dignitat, si us plau! Tafanejar la vostra deriva existencial? Si esteu deixant el planeta que no li queden ni dos parenostres!
L’amor i la misericòrdia que em defineix em fan intercedir pels xiquets que va a fer la primera comunió i els enganyeu en el meu nom amb una suposada activitat de jutge moral associada a la d’espieta: que jo els castigaré per desobeir la mare o fer mal al seu germà, etc. Podeu crear un trauma irreparable en aquelles tendres personalitats!
Per sobre de tot , m’encolomeu el judici final darrere la mort, cel i infern fins tota l’eternitat! A més a més em fiqueu amb temes comuns amb Pedro Botero? Esteu arreglats! Quina imaginació! Quines feines més delirants! Jo he de jutjar el vostre comportament i donar-vos premis i càstics? I tota l’eternitat com a funcionaris al cel amb mi? A quin avorriment em condemneu!
No vull seguir parlant massa per no desanimar-vos, però el dia que moriu, moriu. No m’agrada prostituir el llenguatge ni enganyar amb ambigüitats. Li dic al pa pa i al vi… com a lleons. Apa nois, que ja sou grans: Morir vol dir morir , no viure més i millor. Per si no ho sabeu, el meu lema és viure i deixar morir, així que no depositeu cap esperança en l’altra vida. Si voleu justícia al món, sigueu justos. És cosa vostra.
Resumint, entre d’altres coses que no en sóc, no sóc ni arquitecte del vostre Univers, ni espieta de nens de set anys ni jutge de cadàvers. En aquestes feines no em trobareu.
Ara us diré què soc: Sóc el que sóc i visc com Déu, tinc tots els drets però sense responsabilitats ni deures, visc quasi tant bé com la casa reial espanyola, els financers i la classe de polítics que viuen a costa de tots vosaltres. Amén, hosanna al·leluia!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament