Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

21 de març de 2013
0 comentaris

La metamorfosi de Cuca

No sé el seu nom complert. La he coneguda per Cuca, que pot ser l’hipocorístic castellà de Carme, Pilar, Maria o vés a saber què. És la companya del meu amic Jordi que fa uns dies com sempre un cop per setmana després de la feina juguem frontenis i després prenem unes cerveses i passem una bona estona. Però aquesta vegada la resta de companys per una raó o una altra se’n van anar aviat i em va contar com estava de desanimat de la vida en comú:

– Cuca era la delegada de curs quan estudiàvem a l’institut perquè la van votar la majoria de les noies. Era esquerpa i autoritària, amb un posat amb els nois que no induïa a molt de tracte. Això sí, intel·ligent i treballadora, com sempre.

“La vaig perdre de vista i quan a penes terminava la carrera vaig coincidir en les paelles de la universitat. Havia canviat molt, d’aspecte seductor, amb veu càlida i insinuant vaig caure de quatre potes en la seva xarxa. Van fer l’amor i ja no vaig poder viure sense ella.

Vam viure junts i ens van casar, cada vegada les relacions íntimes a menys i pitjor. Vam tindre una filla i les relacions es van fer inexistents, al·legant les responsabilitat de la nova situació que sempre eren prioritàries. No teníem res en comú més que la filla. No sabia que vaig veure per lligar-me a ella d’aquella manera”.

Sepàra’t “Li vaig dir jo.

– Això és molt fàcil de dir. La nostra filla va a la universitat i no necessita de nosaltres, però Cuca és una bestiola que s’organitza el dia per poder passar les hores davant la televisió, i no sé que passaria si l’abandonés.

Tampoc es tracta d’insultar-la perquè li agrade la tele” Li vaig respondre per intentar suavitzar la situació.

-No es tracta de cap insult, es tracta de la realitat, vine a casa.

El vaig acompanyar perquè Jordi tampoc es sostenia massa bé després de confidències i cerveses. Quan van entrar a sa casa, una mena de forma indefinida d’eriçó o aranya gegant era asseguda davant la tele engolint anunci rere anunci al temps que menjava xocolatines. Apenes podia entendre de què parlava amb Jordi. Al cap d’una estona, desprès de beure l’última cervesa del dia, em vaig acomiadar intentant consolar el company:

Un cos i una bonica cara gusten… però un cor humil i sincer, enamora. Home sweet home” que no pegava ni amb cola, i crec que no va colar. Ja veurem que em diu la setmana vinent.

5. La metamorfosi de Cuca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!